Quan creues Gandesa cap al nord, un cop passat l’Ajuntament, cal fer parada al casal d’aires modernistes que l’any 1900 va construir l’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà. És un edifici vell i bell, amb una portalada prominent. A la planta baixa trobem el celler amb la sala de dipòsits i la sala de criança, al soterrani, l’espai que ocupaven els antics trulls, un espai per les bótes. La casa guarda totes els aromes del vi, però a més conserva el llegat de la història. Una història familiar que es remunta, almenys, a l’any 1828, quan va nàixer la rebesàvia Bàrbara Forés. “Una dona amb caràcter i obstinació”, expliquen. Una personalitat que també es fa notar en la Maria Carme Ferrer, el Manuel Sanmartín i en la seua filla Pili. Tots tres són l’ànima d’un celler que treballa amb respecte per la tradició de quatre generacions dedicades a la vinya. Però a més, són un exemple de com les noves generacions han sabut perfeccionar i millorar l’herència rebuda.

De les més de vint hectàrees de vinya que cultiven —algunes a recer del bosc, d’altres exposades al cerç i les garbinades— en surten alguns dels millors raïms de garnatxa blanca de la comarca, però també garnatxa negra, carinyena i morenillo, una varietat autòctona gairebé perduda i que ells han recuperat amb èxit. El celler produeix vuit línies de vi diferents. Dos vins joves: Blanc i  Rosat. Tres negres amb criança: el Negre, el Templari, un vi de finca fet amb morenilllo, i el Coma d’En Pou, garnatxa negra. Un blanc criança, el Quintà (100% garnatxa blanca) i el vi Dolç (de garnatxa blanca) . Des de fa dos anys que s’hi ha afegit l’Abrisa’t sorgit de la tossuderia i el bon olfacte (literal i metafòric) de la Pili Sanmartín.

Abrisa’t, l’originalitat de l’origen

El nom de l’Abrisa’t és una forma poètica d’apel·lar els vins que tradicionalment s’elaboraven a la Terra Alta. Sovint es feien de garnatxa blanca i brisats, és a dir, elaborats com un negre: fermentats amb el most, les pells i els pinyols. De resultes en sortien uns vins rústics, amb grau, color i astringència. Eren vins potser excessius que les noves generacions han sabut refinar amb més coneixements d’enologia que permeten limitar l’oxidació, conservar l’acidesa i controlar la graduació desenfrenada. La Pili ha experimentat amb les garnatxes blanques de la parcel·la de La Sendroseta —entre Gandesa i Bot— i ha elaborat aquest vi brisat criat en àmfores de terrissa durant sis mesos. En surten les aromes del sotabosc mediterrani, la camamilla, el romaní, i el llorer.

Per tastar i entendre bé cada un dels vins que embotellen, el celler organitza regularment visites guiades a les sales de vinificació, però també a les vinyes. “És la millor manera d’ensenyar com treballem, permet que els clients entenguin el producte i el valorin”, explica la Maria Carmen. A més, sovint trobareu la Pili Sanmartín en recitals de poesia. I és que com deia Vírgína Woolf “el llenguatge és com el vi als llavis”. Per a la Pili, vi i literatura són un tot: “Hi ha poemes que m’acompanyen des dels meus inicis al celler. I n’hi ha un de la Laia Noguera que explica prou bé el que faig cada dia entre les vinyes, les bótes i els àmfores”.

Jo no camino / és la terra que em camina / em caminen les alzines / els líquens i les pedres em caminen / Em caminen els ocells. / em camina tot el cel sobre l’esquena / sobre el cap. / Em camina sota els peus / sota el cor i la mirada. / I jo no sóc. / Jo no sóc res. / Sóc la fulla / l’ombra petita de la fulla / la mica d’airet que fimbreja / dintre de l’ombra petita de la fulla. / Jo no camino. / No camino ni parlo / perquè és ella la que parla: / la terra que em camina per damunt / de tot el que em penso que sóc. // De Laia Noguera i Clofent, dins el poemari ‘Caure’

Més informació:

Celler Bàrbara Forés. Avinguda de València, 26. Gandesa. Properes activitats: Tast de Primavera. Setmana Santa. Dies 30 i 31 de març. Visita a les vinyes i al celler a les 11.30h, 18€. Visita al celler i tast de vins a les 19h, 10€. Informació i reserves a telf. 669 675 038 i  977 420 160. www.cellerbarbarafores.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Març 2018).