“Mon germà i jo hem nascut baix d’un cep”, explica el Francesc Ferré. Ho comenta mig de broma, però no deixa de tenir raó: de menuts, ell i el Joan, ja ajudaven els pares a treballar les vinyes de Corbera d’Ebre, encara que fos a estones. I malgrat aquest contacte directe amb els ceps, ni ell ni el seu germà s’havien plantejat d’elaborar vi fins fa relativament poc. “Fa una quinzena d’anys, vam tenir problemes per vendre el raïm. Havíem aparaulat la compra de les càrregues amb un celler, que finalment es va desdir. I abans que la fruita es fes malbé, vam decidir vinificar a casa. En el nostre cas, el pas de la viticultura [el cultiu] a la vinicultura [l’elaboració de vi] va ser fruit de la necessitat”, diu. I des de llavors que els dos germans han dedicat tots els esforços a aixecar el Celler Frisach, que agafa el cognom de la família materna, una saga de viticultors originària de Centre Europa. “Una de les teories diu que van arribar a la zona per treballar en la construcció d’un pont de barques a Tortosa, cap al principi del segle XVII”, comenta.

Avui, aquest celler és un dels exemples més clars de la nova fornada de joves tarraltins que després de cursar estudis reglats d’enologia han apostat per l’elaboració de vi, que han recuperat vinyes velles i varietats autòctones —vernatxa [garnatxa] blanca, negra, grisa i carinyena—, n’han replantat de noves i han millorat els processos de vinificació. I els Frisach se n’han sortit bé. Bona part dels seus vins s’exporten als Estats Units, al Japó, França, Bèlgica i al Regne Unit. A més, el xef David Andrés, cap de cuina del restaurant Àbac de Barcelona —reconegut amb estrelles Micheline— ha incorporat els seus vins el menú degustació.

Però què fa especials els vins del Celler Frisach? “Tenim molta cura de la matèria primera, escollim els millors ceps i treballem segons les exigències de l’agricultura ecològica. Però sobretot busquem vins singulars, amb identitat, que puguin mostrar el paisatge de la comarca. Els qui vivim a Corbera d’Ebre tenim l’ombra del Poble Vell [destruït durant la Guerra Civil] a l’esquena des del naixement fins a la mort. Aquí, la paraula ‘guerra’ apareix contínuament en les converses familiars. I per això vam fer el ‘Sang de Corb’ (garnatxa negra, garnatxa peluda, carinyena), el vi més emotiu del celler, que remet als espais d’aquest passat”, explica el Francesc. ‘La forada’ (100% garnatxa blanca, fermentació amb les pells i maceracions llargues) és un altre dels seus vins que transmet molt bé la manera de fer de la gent de la Terra Alta. ‘L’Abrunet’ (blanc, negre o rosat) és potser el seu vi més fresc i alegre.

Però l’èxit dels vins també ha anat acompanyat de molta humilitat. “He après que no calen secrets, que cal compartir informació i coneixement, perquè pots seguir els consells d’altres, però el teu raïm és només teu”, explica el Francesc Ferré en el volum de la col·lecció ‘Retrats del vi’ que la periodista i sommelier Ruth Troyano li ha dedicat.

Més informació:  Celler Frisach. Av. Catalunya, 26. Corbera d’Ebre. Tel. 696 02 36 17. www.cellerfrisach.com. El tast de vins amb memòria a la cota 402 de Corbera d’Ebre —testimoni directe de la guerra civil— s’ha consolidat com un dels atractius més singulars de l’enoturisme a la Terra Alta. Una proposta en la qual el Celler Frisach i l’empresa Terra Enllà (www.terraenlla.com) proposen un maridatge entre el vi i el paisatge de la Batalla de l’Ebre.