El documental 'A les fosques' a la secció oficial del FICCAT

El documental A les fosques coproduït per Terra Enllà i Bluverd Comunicació es projectarà a la secció oficial del Festival Internacional de Cinema en Català (FicCaT) que se celebrarà a Roda de Berà del 8 al 15 de juny. La projecció està prevista per al diumenge 9 de juny a les 12:30 h al Teatre del Casino Municipal. El treball opta al premi del Jurat a Millor Documental, al premi a la Millor Direcció de fotografia, al Premi Nova Crítica, al Premi del Públic, i també, a la Millor Producció de les Comarques Tarragonines.

El FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada és una iniciativa de l'àmbit cinematogràfic que neix l'any 2008 amb la voluntat de posar a l'abast dels i de les cineastes de Catalunya —i de tots els territoris i països d'arreu del món— l'oportunitat de projectar les seves pel·lícules, compartir experiències i potenciar la creació des de la indústria del país i en la llengua que ens és pròpia. En aquest sentit el FIC-CAT va adreçat, sobretot, als realitzadors i realitzadores, amateurs i professionals, que tinguin propostes actuals, creatives, arriscades i innovadores.


Tots els premis del Terres Travel Festival

A Sustainable Journey, una producció alemanya de la directora Keith Partridge s’ha endut el premi al Best film promoting sustainability de la tercera edició del Terres Travel Festival - Films & Creativity, el certamen especialitzat en cinema turístic, de paisatge i viatges que fins diumenge se celebra a Tortosa (Baix Ebre). El curtmetratge narra un viatge per explorar els efectes que el turisme exerceix sobre el medi ambient, la cultura i l’economia local. El film vol estimular viatgers i comunitats locals en la implantació del turisme sostenible.

Entre el palmares del festival també destaca el Grand Prix que s'ha endut Insiders Guide to Riga de Janis Nords, una sèrie de pel·lícules promocionals que formen part d'una campanya on-line per promoure Riga com destinació turística. Es tracta de vídeos pensats per a Facebook que difereixen de la publicitat convencional i connecten amb el públic jove, a través de vuit personatges de ficció amb perfils molt diversos. Les càpsules han assolit gairebé deu milions de visualitzacions a les xarxes. El projecte també ha guanyat el premi al millor film en la categoria de Tourism Destination- City. Memories of a Destination de Vijay Sawant ha guanyat en la secció de Tourism Destination - Region, una pel·lícula que exhibeix destinacions del cor l'Índia, un deliciós calidoscopi de paisatges, gastronomia, patrimoni i cultura narrat a través dels ulls dels turistes. Per la seva banda el millor audiovisual en Tourism Destination - Country se l'ha endut la producció sudafricana A story at every turn.

El premi a Best production encouraging respect among cultures - Unesco ha estat per Madrid te abraza, de la directora Juana Macías, que posa èmfasi en un dels atributs que defineix Madrid: la seva hospitalitat i la capacitat d’acollida. Un valor intangible que en aquest film agafa forma d’abraçada. Instants al Pirineu ha estat reconeguda com a millor campanya amb un seguit d’audiovisuals pensats per a les xarxes socials que mostren un instant inspirador de vida al Pirineu de català. El Millor Film Turístic de Catalunya ha anat a parar a les mans del director Jordi Molet per la campanya audiovisual Vic, Slow City. Es tracta de tres curtmetratges al voltant de la mateixa idea: un dia a la ciutat de Vic és una experiència plena de calma, passejos i bons àpats et marcaran la resta de la vida.

Una aposta per l’audiovisual turístic 

La tercera edició del Terres Travel Festival - Films & Creativity, especialitzat en cinema turístic, de paisatge i viatges, va començar el 26 d'abril i acabarà el diumenge 5 de maig. El festival se celebra a Tortosa (Baix Ebre) i en la seva secció oficial ha projectat un centenar de produccions audiovisuals de fins a 24 països. Des de la seva primera edició (2017) ha comptat amb el suport del teixit universitari del país, les administracions i les empreses dels principals sectors implicats (turisme i audiovisual). El festival té el segell EFFE, un reconeixement d’àmbit europeu posa el focus en la qualitat artística, la vocació de vertebració territorial i el foment de la creativitat. Des del novembre del 2018, el Terres Travel Festival també té l’estatus de membre del CIFFT (Comité International des Festivals de Films Touristiques) i és l’únic festival de l’Estat amb aquesta consideració.

Aquest divendres 3 de maig s’ha celebrat la cerimònia de lliurament de premis a la sala Gran del Teatre-Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Demà, dissabte 4 de maig a les 21.00h es farà una projecció dels films guanyadors a la plaça de l’Absis de la Catedral, en un dels punts més emblemàtics del nucli antic de Tortosa.

Terres Travel Festival dinamitza el territori de manera directa i implica el conjunt de la ciutadania en el foment del turisme sostenible, mitjançant el suport a les indústries culturals locals i reforçant la seva imatge i atractiu de marca. Es tracta d’un projecte innovador que aspira a liderar el debat professional sobre l’audiovisual turístic i que, en paral·lel, pot contribuir de manera decisiva al reequilibri territorial urbà-rural. Aquest certamen és pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol en concebre un model integral de plataforma (festival, congrés i activitats paral·leles) al voltant de la comunicació de l’experiència turística on el vector d’identitat és la sostenibilitat. Va dirigit a un doble públic: professional i generalista. D’una banda, professionals del turisme i de la indústria de l’audiovisual i el màrqueting; de l’altra, persones apassionades per l’experiència del viatge.

Enguany les projeccions de les pel·lícules seleccionades s'han programat en espais de la ciutat com la Cambra de Comerç de Tortosa, el Museu de Tortosa, Lo Forn de la Canonja, la plaça de l’Absis i la Cripta de la Reparació, amb la voluntat d’acostar els audiovisuals a la ciutadania. El programa també ha contemplat la celebració del congrés professional terres LAB —organitzat amb el Clúster Audiovisual de Catalunya el 2 de maig— i un press trip amb periodistes, fotògrafs i influencers de l’àmbit dels viatges, organitzat amb el Patronat de Turisme de Terres de l’Ebre.

En aquest enllaç podeu consultar el palmarès de totes les obres guardonades:

terresfestival.com/winners2019


Litterarum Móra d’Ebre festejarà el Premi Nacional de Cultura amb un concert literari del grup Mishima

Dissabte 13 d’abril, Móra d’Ebre vol celebrar el Premi Nacional de Cultura que el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) atorgarà a la fira d’espectacles ‘Litterarum Móra d’Ebre’, el pròxim mes de juliol. El jurat, que ha reconegut “un espai on conflueixen literatura i espectacle en totes les seves disciplines, des de les arts escèniques fins a les musicals, prenent com a eix la llengua catalana”, va anunciar la decisió el passat 20 de març.

L'acte de celebració s'ha programat a La Llanterna Teatre de Móra d'Ebre a les 22h. A més dels parlaments, durant els quals l’organització farà una valoració del que significa rebre el premi cultural més important del país, l’esdeveniment inclourà la presentació dels cartells de l'edició 2019 de ‘Litterarum Móra d’Ebre’ i la 'Fira del Llibre Ebrenc', fires que es programen en paral·lel i que enguany se celebraran el cap de setmana del 30 de maig al 2 de juny. El disseny dels cartells d'aquesta nova edició s'ha encarregat de forma extraordinària a l’il·lustrador de Roquetes Ignasi Blanch, un dels artistes referents a Catalunya en aquesta disciplina. La nit clourà amb un concert del grup de pop Mishima, liderat per David Carabén, un cantant que coneix molt bé el certamen perquè ja va participar en la residència artística de la fira ‘Litterarum Móra d’Ebre’ de l’any 2016, al costat del poeta Jordi Llavina.

Obeses i Jaume Coll, a la residència artística 2019

Precisament, el divendres 12 d’abril a les 19.30 h, el grup pop-rock Obeses i el poeta Jaume Coll tindran un primer contacte amb el públic local a la Llibreria Bassa de Móra d’Ebre. Serà el punt de partida de la residència artística 2019 que durant tot un cap de setmana —del 12 al 14 d’abril— facilitarà entre els artistes i de forma privada l’intercanvi creatiu per produir un espectacle literari exclusiu per a ‘Litterarum Móra d’Ebre’. El diumenge 14 d’abril els components de la residència faran una valoració pública del treball i atendran els mitjans de comunicació a l’Hostal La Creu. El resultat final el presentarà el divendres 31 de maig en el marc de la fira d’espectacles literaris a la Llibreria Bassa, en una proposta de petit format per a programadors i públic convidat.

El quartet contemporani Obeses és un grup que cerca nous espais d'expressió artística on conflueixen l'atreviment, l'excel·lència i la sana bogeria. Amb l'òpera-rock Verdaguer, ombres i maduixes van abordar la profunditat poètica de Jacint Verdaguer i això va nodrir la temàtica transcendent d'algunes de les peces del seu darrer disc, editat l'any passat: Fills de les estrelles. El poeta Jaume Coll (que també és el baixista del grup Obeses) ha estat guardonat amb el Premi Ausiàs March pel llibre Un arbre molt alt. És considerat una de les veus de la poesia catalana amb més projecció.

La residència artística Litterarum té per objectiu la producció d’un espectacle singular que entri a formar part de la nòmina de propostes que ofereixen els artistes participants. A més, vol que els programadors acreditats a la fira l’incloguin a l’agenda de festivals literaris i musicals que s’organitzen tant a Catalunya com a les Illes Balears i el País Valencià.

Presentació de la residència artística

amb Obeses i Jaume Coll. Divendres 12 d’abril a  les 19.30h. Llibreria la Bassa (Av. de les Comarques Catalanes, 13. Móra d’Ebre)

Festa de celebració del Premi Nacional de Cultura

Presentació dels cartells 2019 d’Ignasi Blanch i concert de Mishima. Dissabte 13 d’abril a les 22.00h. La Llanterna Teatre Municipal (C. Miquel Rojals, 1. Móra d’Ebre)

Conclusions de la residència artística i entrevistes

amb Obeses i Jaume Coll. Diumenge 14 d’abril a les 12.00h. Hostal La Creu  (Av. de les Comarques Catalanes, 75. Móra d’Ebre)


Més de 100 pel·lícules de 24 països en la secció oficial del Terres Travel Festival 2019 de Tortosa

Cent vuit produccions de vint-i-quatre països participaran en la competició oficial de la tercera edició del Terres Travel Festival - Films & Creativity, que se celebrarà del 26 d'abril al 5 de maig a Tortosa. El festival, que està especialitzat en cinema turístic, de paisatge i viatges ha rebut prop de 270 inscripcions d'arreu de l'estat espanyol i del continent europeu, però també de països com Sud-àfrica, Mèxic, Xile, Taiwan o Iran. L'organització del festival està satisfeta amb el nombre i la qualitat dels treballs que s'hi han presentat, ja que s'han superat les xifres de la convocatòria dels anys precedents.

Per primera vegada en la història del festival, les projeccions de les pel·lícules seleccionades a la competició oficial s'han programat entre el 26 d'abril i el 2 de maig en espais de la ciutat com la Cambra de Comerç de Tortosa (sala Valentí Faura), el Museu de Tortosa (sala multiusos), Lo Forn de la Canonja o la Cripta de la Reparació. La voluntat de l'organització del certamen és acostar les projeccions a la ciutadania.

La cerimònia de lliurament de guardons tindrà lloc el divendres 3 de maig al vespre al Teatre-Auditori Felip Pedrell. Els 14 membres del jurat internacional que ha de valorar les pel·lícules a competició pertanyen als àmbits de la comunicació i el turisme. Provenen de països com el Japó, Sud-àfrica, Portugal o Índia. El professor holandès de turisme sostenible Swen Waterreus presidirà, per tercer any, el jurat del festival.

El Terres Travel Festival - Films & Creativity és l’únic certamen especialitzat en audiovisual turístic que se celebra a Catalunya i a tot l’Estat i des de 2019 és membre del circuit CIFFT, el Comitè Internacional de Festivals de Cinema Turístic que aplega 18 festivals d’arreu de món i constitueix una competició única al món, destinada a premiar les millors pel·lícules de turisme del món. Com ja és habitual, paral·lelament al festival, també se celebrarà el Terres LAB, un simposi internacional de destinació turística i audiovisual orientat al públic professional i que enguany se concentrarà en una sola jornada el dijous 2 de maig.

Dues exposicions per escalfar motors

Com a avantsala del festival, els pròxims dies s'inauguraran dues mostres vinculades a l'audiovisual i el turisme. L'exposició Scouting in Catalonia, cedida per la Catalunya Film Commission, s'inaugurarà el dijous 11 d’abril al Museu de Tortotsa i permet descobrir llocs desconeguts o poc visitats de Catalunya a partir d'haver-se convertit en escenari de produccions audiovisuals. Scouting in Catalonia reivindica espais quotidians com a escenaris possibles; descobreix el potencial de ciutats, pobles i paisatges per a representar diferents realitats més enllà de la pròpia, i ens permet conèixer de prop el treball dels localitzadors, uns professionals clau en el món audiovisual.

L'exposició Good morning, Antarcticans ha estat cedida per cedida por B the Travel Brand i porta el nom de la frase amb la qual, el cap d'expedició del vaixell Ushuaia, on viatjava el fotògraf i videògraf Rubén Sánchez, despertava cada matí a la tripulació a través de la megafonia. En aquest viatge al continent més aïllat del planeta, Rubén Sánchez va retratar no només els paisatges, sinó el que suposa l'experiència de viatjar com a turista al territori antàrtic. "Despertar a l'Antàrtida és una experiència única", ens diu. "Mirar a través de l'ull de bou de la cabina i contemplar el gel flotant en el mar, i les muntanyes de gel i roca de la península Antàrtica. La sensació ha de ser semblant a la d'aterrar en un altre planeta". S’inaugura el 16 d’abril a les 19h a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.


Dos documentals aborden els bombardejos sobre Tortosa i el Maestrat

Terra Enllà i Amics, Amigues de l’Ebre i Bluverd Comunicació programen una ruta i la projecció dels documentals ‘A les fosques’ i ‘Experimento Stuka’, amb l’objectiu d'incentivar el debat sobre la memòria de la Guerra Civil al nostre territori

El 15 d'abril de l'any passat, coincidint amb el vuitantè aniversari exacte d'un dels bombardejos més sagnants sobre la ciutat Tortosa durant la Guerra Civil, entitats com Amics i Amigues de l'Ebre i l'empresa Terra Enllà van promoure un homenatge a les víctimes del conflicte. Es van llegir textos de diversos autors relacionats amb els bombardejos, es va convidar als testimonis directes d'aquell episodi i es van llançar clavells al riu Ebre, en el seu pas per la ciutat. Enguany, per donar continuïtat a aquell acte commemoratiu s'ha programat una ruta guiada per la Tortosa de la Guerra Civil i la projecció de dos documentals: 'A les fosques', amb entrevistes als supervivents del conflicte a la capital del Baix Ebre i 'Experimento Stuka', sobre el bombardeig de diversos pobles del nord del País Valencià en el marc d'un experiment militar per preparar la Segona Guerra Mundial.

Dijous 11 d’abril 

Projecció del documental:

‘A LES FOSQUES. LA MEMÒRIA DE LA TORTOSA BOMBARDEJADA’ A les 20.00h a la Sala Petita de l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Entrada gratuïta.

Entre el 23 de febrer de 1937 i el 30 de desembre de 1938, en plena Guerra Civil, Tortosa va patir una vuitantena d’atacs aeris de l’Aviació Legionària Italiana i la Legió Còndor.  Els tortosins van haver d’adaptar-se a a

questa tragèdia i es van refugiar a les zones muntanyoses de l’entorn, on van sobreviure en condicions miserables. Finalment, la ciutat seria completament evacuada l’abril de 1938. Vuitanta anys després, el documental ‘A les fosques. La memòria de la Tortosa bombardejada’ recull la memòria i les històries de vida de 12 supervivents que van viure aquell dramàtic episodi. Un projecte impulsat pels periodistes Andreu Caralt (Terra Enllà)  i Oriol Gracià (Bluverd Comunicació).

 

Dissabte 13 d’abril

Ruta de memòria històrica:

‘LA TORTOSA DE LA GUERRA CIVIL’

Inici: 16.30h a la façana de la Catedral, carrer Cruera. Durada: 3h 30m.

Un viatge a peu pels dramàtics i extraordinaris fets viscuts a la ciutat entre 1936 i 1939 centrat en el relat dels seus protagonistes i de la població civil. Inclou visita a la Catedral,  el Convent de Santa Clara i els dos refugis antiaeris. La visita incorpora elements audiovisuals.  Preu: 15,00€/adults (entrades incloses a la Catedral de Santa Maria i el Convent de Santa Clara); 10€ (12-17 anys); gratuït (menors de 12 anys). La ruta forma part d’una oferta més àmplia d’activitats i recorreguts pels espais de la Batalla de l’Ebre i la Guerra Civil a Catalunya que podeu consultar al web www.terraenlla.com

Dissabte 13 d’abril 

Projecció del documental:

‘EXPERIMENTO STUKA’ A les 19.00h a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Entrada gratuïta.

En plena Guerra Civil, quatre pobles de Castelló van despertar bombardejats i 38 veïns hi van perdre la vida. 80 anys després, la troballa d'uns arxius militars secrets revelen que l'atac formava part d'un experiment de guerra. L'èxit letal de l'operació va propiciar la construcció en massa d'una arma destinada a destruir Europa durant l'encara insospitada Segona Guerra Mundial. D'ençà dels bombardejos, el silenci i la ignorància de qui havia estat realment responsable de les morts indiscriminades es va apoderar dels quatre pobles atacats. Fins avui, ningú sabia que havien sigut víctimes d'experiments militars nazis. Un documental de Pepe Andreu, Rafa Molés. En acabar la projecció hi haurà un debat amb els autors. Acte organitzat per Amics i Amigues de l'Ebre amb la Col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa.


Celler Cooperatiu Gandesa, l’Any del Centenari

El dilluns 18 de febrer es va donar el tret de sortida al Centenari del Celler Cooperatiu Gandesa amb una jornada especial dins el mateix edifici que va dissenyar l’arquitecte Cèsar Martinell l’any 1919. L’acte va estar presidit per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà. Durant la vetllada es va inaugurar l’exposició “Cent anys de vi, històries de vida”, que es podrà visitar fins a finals del 2019. També es va presentar un extracte del documental sobre la història de l'entitat, una producció de Bluverd Comunicació que s'estrenarà aquest estiu.

L’exposició Cent anys de vi, històries de vida proposa un viatge a l’origen de l’edifici, recorda les persones que hi han passat, rememora moments històrics que n’han condicionat el seu funcionament —com per exemple la Batalla de l’Ebre i la postguerra— i explica com ha evolucionat la producció del vi. La mostra incorpora objectes de valor històric que, en alguns casos, han estat cedits pels mateixos socis. S’hi podrà veure, per exemple, una arrencadora de ceps de principi del segle passat i una embotelladora d’ampolles de de vermut del anys quaranta. Tot plegat es complementarà amb fotografies històriques de la construcció de l’edifici, bona part d’elles extretes del fons documental de la família Forcades. Durant l’acte, també es va poder degustar el menú especial que van preparar restauradors de Gandesa amb productes i plats típics de la gastronomia local. 

El vi del Centenari

El vi forma part indiscutible d’aquesta celebració. De fet, és, juntament amb l’oli, el producte que va motivar la construcció del Celler Cooperatiu. Joaquim Costa Salayet, un dels socis fundadors del celler, explica a les seves memòries que l’any 1919 ja es va voler elaborar vi de la primera collita tot i que les obres al celler no havien acabat. Des de llavors que se n’ha elaborat de forma ininterrompuda primer a l’edifici modernista, i des de fa deus anys, a les noves instal·lacions ubicades davant per davant del celler històric.

Enguany, s’ha decidit embotellar un vi commemoratiu, o més ben dit, els vins —en plural— del Centenari, elaborats a partir de varietats tradicionals de la Terra Alta i molt presents a la Cooperativa des dels seus orígens. Es tracta de dos vins de la gamma Puresa. El blanc, fet amb garnatxa blanca, i el negre, a partir de carinyena, i, en tots dos casos, nascuts de les vinyes més velles dels nostres socis. L’etiqueta d’ambdós vins serà diferent a la dels Puresa que coneixem fins ara. El dissenyador Francesc Bové n’ha fet una etiqueta especial que conserva l’element clau de la marca —les finestres del Celler—, però amb un canvi petit estètic i amb protagonisme de les dates clau de la seva història: 1919-2019.


Nova projecció del documental 'A les fosques', sobre els bombardejos de Tortosa

Tortosa acollirà el 13 de gener la projecció del documental 'A les fosques'. El treball, elaborat per les empreses Terra Enllà i Bluverd, recull els testimonis d'una dotzena de persones de la ciutat que van viure en primera persona els bombardejos que va patir Tortosa durant la Guerra Civil. La cruesa dels atacs va provocar que bona part del nucli urbà quedés destruïda i també va ser el motiu pel qual es va haver d'evaquar completament la població.

Aquest matí, la regidora de Cultura, Dolors Queralt, així com representants de les empreses responsables del documental, han donat a conèixer alguns detalls sobre la projecció. Han remarcat que es tracta d'un únic passi que permetrà visionar la versió definitiva del treball en pantalla gran. Per això habilitaran la sala gran del teatre auditori Felip Pedrell i per accedir-hi caldrà demanar una invitació gratuïta a través del correu info@bluverd.com o al telèfon 616 860 758 fins a completar l'aforament.

La data de la projecció coincidirà amb la del final de la Guerra Civil a Tortosa, amb l'entrada de les tropes franquistes. Queralt ha destacat l'oportunitat que suposa poder veure aquest treball ja que permet escoltar en primera persona "situacions de les quals hem sentit a parlar, però que potser no som conscients que hi va haver persones que les van patir directament", ha dit. Per la seua banda, Andreu Caralt, un dels responsables de Terra Enllà, ha incidit en el fet que el documental parteix dels impactes dels records dels supervivents i ha remarcat la duresa que va provocar l'episodi bèl·lic a la ciutat. Com a exemple, ha afegit, només van quedar un miler d'habitatges habitables.

Oriol Gracià, de Bluverd, ha afegit que el documental "no vol ser enciclopèdic, sinó que vol donar el valor principal a les històries humanes" de les persones que van viure els bombardejos, que expliquen com es van haver de refugiar o fugir cap al camp i altres indrets per allunyar-se del front de guerra. La versió definitiva del documental té una durada d'una hora i ha incorporat subtítols per reforçar els missatges de les persones que hi apareixen.


La Ràpita, la capital gastronòmica del Delta de l’Ebre, al Fòrum Gastronòmic de Girona 2018

El Col·lectiu de Cuina de la Ràpita - Delta de l’Ebre ha repetit, per quart any, la seva estada al Fòrum Gastronòmic, el punt de trobada del món de la gastronomia i del Foodservice, que ha tingut lloc a Girona del 18 al 20 de novembre. Durant aquests dies, l’estand 227 del Pavelló 2 ha estat l’espai on alguns dels membres del col·lectiu han donat a conèixer els seus productes. A més, el xef rapitenc Albert Guzmán ha ofert un showcooking a la sala Àgora, on ha cuinat dos plats amb productes de llarga tradició com el llagostí i la salicòrnia, adaptant-los a les noves tècniques culinàries.

“La Ràpita hi havia de ser perquè aquest és un dels certàmens gastronòmics més importants dels que es fan al sud d’Europa. Hem aprofitat per presentar les Jornades Gastronòmiques del Llagostí, que segurament és el nostre principal producte identitari, un producte que ha acabat generant marca i territori. I aquest relat ens permet explicar perquè som el referent gastronòmic del sud de Catalunya”, explica Josep Caparrós, alcalde de Sant Carles de la Ràpita.

Per potenciar encara més la gastronomia de la vila marinera de la Ràpita, l’espai Àgora del Fòrum ha acollit un showcooking del xef rapitenc Albert Guzmán, comentat i contextualitzat pel professor Jordi Tresserras, especialitzat en turisme cultural i gastronòmic. Tresserras ha abordat la innovació als fogons del Delta des d’una mirada històrica a partir de les elaboracions del xef Albert Guzmán. Segons Jordi Tresserras: “Avui hem conjugat passat i present. Jo he parlat de la història gastronòmica del Delta i l’Albert Guzmán ha plantejat receptes d’autor innovadores amb el llagostí com a ba- se. Ell és una bona mostra d’aquesta conjunció entre tradició i modernitat: és quarta generació d’una família de pescadors i restauradors i per això sap mirar el passat sense deixar de banda al futur. La seva cuina està carregada de relat”.

Pel que fa a l’estand (al 227 del Pavelló 2), el públic ha pogut degustar els productes que els membres del Col·lectiu han exposat durant els dies de la fira. D’aquesta manera, dilluns 19 de novembre, Destil·leries Lehman (www.lehmann.es) va oferir una degustació de licor de mandarina de les Terres de l’Ebre, i l’empresa Musclarium musclos i ostres. A la tarda, va ser el torn de l’empresa Mel Múria (www.melmuria.com) del Perelló qui va oferir la degustació d’amanida d’endívia, vinagreta de mostassa i mel, pol·len fresc i formatge blau. En el mateix stand, aquest S'han presentat les Jornades Gastronòmiques del Llagostí i s'han degustat llagostins a la Flor de Sal, de la Confraria de Pescadors La Verge del Carme acompanyats dels vins del Celler Frisach (www.cellerfrisach.com) de Corbera d’Ebre (DO Terra Alta).

Espai Àgora: La Ràpita, tradició i innovació amb showcooking

Dimarts 20 de novembre a l’espai Àgora del Fòrum Gastronòmic ha tingut lloc l’activitat principal del Col·lectiu de Cuina de la Ràpita – Delta de l’Ebre. Sota el títol ‘La Ràpita, tradició i innovació a la capital gastronòmica del Delta de l’Ebre’, l’expert en patrimoni agroalimentari i turisme cultural i gastronòmic, Jordi Tresserras ha fet un repàs a l’evolució de la cuina del Delta, i més concretament de La Ràpita, a partir del relat dels viatgers, de l’obra d’escriptors com Benito Pérez Galdós i Sebastià Juan Arbó —el rapitenc que va posar nom a les Terres de l’Ebre— i del testimoniatge local, unes històries que permeten identificar el llegat de la gent dedicada a la pesca del mar i de les basses, els pagesos de la ribera i la recol·lecció de plantes que s’exploten culinàriament, com la salicòrnia. Una herència que es conserva en moltes cases, però també en els restaurants que han volgut potenciar els sabors i els sabers de la cuina tradicional amb mirada innovadora. Tot plegat en un territori declarat Reserva de la Biosfera de la UNESCO i Destinació EDEN (Euro- pean Destinations of Excellence) com a Destinació Sostenible per la Unió Europea. Tresserras s’ha centrat en dos dels productes més singulars de la costa de l’Ebre, el llagostí i la salicòrnia, per explicar com ha evolucionat la manera de cuinar-los i adaptar-los a les necessitats dels nous paladars. Al mateix temps, el xef Albert Guzmán ha reforçat aquest concepte i ha cuinat dos plats on ha quedat palesa l’evolució d’aquests productes que, al llarg de la història, han estat el pilar d’identitat de la Ràpita, sobretot el llagostí. “Cal gaudir de la cuina tradicional, però també de noves textures, d’altres plats, d’altres tècniques que permeten optimitzar al màxim tots els sabors del llagostí”, afirma Guzmán.

Orígens que perduren

La gastronomia i l’entorn natural van ser dues de les peces clau per al desenvolupament de Sant Carles de la Ràpita com a destí turístic al principi del segle passat. L’explotació de les Salines de la Trinitat, el conreu de l’arròs i, més tard, la construcció del nou port pesquer, van contribuir a consolidar aquesta població mari- nera com a capital culinària del Delta de l’Ebre. Avui, el llagostí rapitenc —carnós, consistent i brillant— els musclos i els ostrons de la badia dels Alfacs són alguns dels productes que abanderen aquest llegat gastronòmic. Un llegat que és herència d’establiments emblemàtics que han recollit i actualitzat el saber de les persones del delta com el ja quasi centenari Hotel Restaurant Llansola (1921), Restaurant Baños de las Delícias (1942), Casa Ramon Marinés (1948), Miami Can Pons (1955) o Casa Juanito (1960), Varadero, Can Batiste (1982),) entre d’altres.

Aquesta aposta per combinar tradició i innovació que ha situat Sant Carles de la Ràpita al centre de l’oferta gastronòmica del Delta es va concretar el novembre de 2009 amb el naixement del Col·lectiu de Cuina de la Ràpita – Delta de l’Ebre, que agrupa una quinzena de restaurants rapitencs i catorze productors de les Ter- res de l’Ebre amb l’objectiu de convertir la població en referent de la promoció dels productes alimentaris del territori i la seva gastronomia, però també de la cultura local i els seus protagonistes. Aquell mateix any, el Delta de l’Ebre va obtenir el premi com Destinació Europea d’Excel·lència (EDEN) que atorga la Unió Europea, en el marc de l’any dedicat al turisme i zones protegides. Un esperit que s’ha mantingut fins avui en dia. I és que el 2013, les Terres de l'Ebre van ser declarades Reserva de la Biosfera per la UNESCO gràcies a la seva riquesa paisatgística, a la representativitat dels seus ecosistemes mediterranis i al seu model de conservació de la biodiversitat.

Aquest territori és una àrea rica en productes alimentaris naturals, tant del mar com de la terra. En ple Parc Natural del Delta, una de les zones humides més importants d'Europa, es conreen diverses varietats d'arrossos i espècies de mol·luscs. El peix i els crustacis (galeres, gambes, llagostins, etc.) també hi tenen un pes important. Cap a l'interior, es troben grans extensions dedicades al cultiu de cítrics, vinyes i oliveres mil·lenàries. Tot plegat conflueix en una gastronomia local on conflueixen tota classe d'arrossos, amb els llagostins, els caragols, els llobarros i les anguiles, entre molts altres.

Els darrers temps, l’agenda de diades i jornades gastronòmiques centrades en productes pesquers com l’escamarlà, la galera, el llagostí, l’ostra, el pop o en les preparacions com els arrossos s’ha consolidat. Des de fa dos anys, també s’hi ha de sumar ‘Orígens’, un certamen popular que durant tot un cap de setmana recrea la vida econòmica i social de la població a inicis del segle XX a través de la vida quotidiana de dos grups socials: els pescadors i mariners d’una banda, i el món pagès i ramader de l’altra. Un esdeveniment que permet fer una mirada al passat per projectar-se millor al futur. A més, Sant Carles de la Ràpita jugarà un paper clau en l’estratègia de la nova marca per potenciar les ‘Viles Marineres’ que promou l’Agència Ca- talana de Turisme, desenvolupant una estratègia per posicionar-se com a destinació turística de qualitat d’excel·lència diferenciada per una oferta gastronòmica basada en la tradició i la innovació.

Els llagostins i la salicòrnia, tradició i innovació amb productes d’excel·lència

La Ràpita és una vila marinera des dels seus orígens i entre els productes de la seva llotja de pescadors — la primera en facturació de Catalunya—, destaquen els llagostins, que van tenir una gran projecció a partir de l’any 1954 amb la inauguració del nou port i l’augment de les captures. Joan Balagué, president de la Confraria de Pescadors de la Mare de Déu del Carme de la Ràpita explica: “La nostra és la llotja més important de Catalunya en facturació i capturem al voltant del 75% del llagostí que es pesca al nostre país. Enguany ja hem capturat 43.000 quilos d’aquest crustaci. És el producte ens distingeix”. El turisme d’aquells anys va transformar aquesta vila en una de les primeres destinacions gastronòmiques del país on arribaven turistes i viatgers que venien expressament a degustar aquest crustaci. Els llagostins de La Ràpita es venien arreu i eren present en moltes cartes i menús de celebracions especials. Pel que fa a la salicòrnia —que al Delta de l’Ebre es coneix com a ‘sosa’— la seva revalorització ha permès recuperar la memòria dels usos d’aquesta planta des d’abans de l’arribada de l’arròs quan es recollia per l’elaboració de sabons i vidre, a partir de la cendra d'insulsa o carbonat de sodi. Es consumia en plats com l’amanida de pobre (salicòrnia sola a acompanyada de tomata i ceba amanida amb sal i oli d’oliva), les fari- netes de sosa (amb farina de panís o llegums), la truita o remenat de sosa, la conserva de sosa en vinagre, i la sosa bullida sola o amb espinacs o bledes, que es podia acompanyar de patates. Avui, la Salicòrnia és apreciada per la seva concentració de fibra i és que és una suma pràcticament única d’aigua i sals minerals, i no aporta calories. A més, pel seu intens sabor salat, s'utilitza com a substitut de la sal comuna per assaonar plats. S'utilitza cuinada al vapor i després saltejada amb mantega o també crua per acompanyar mariscs i peixos. Al nostre país, en general és una planta poc coneguda, però comença a ser habitual entre els xefs d'alta cuina.

Showcooking: el cuiner rapitenc Albert Guzmán presenta dos plats amb llagostins i la salicòrnia

Albert Guzmán, xef de família marinera i quarta generació de restauradors, és propietari del restaurant Albert Guzmán de Sant Carles de la Ràpita. Tota la seua tradició familiar se sustenta sobre la base dels productes de proximitat i és, per aquest motiu, que coneix bé els peixos i el marisc. “La meua cuina és gairebé la mateixa que la de mons iaios”, explica el xef. En essència sí, el producte s’hi assembla molt. Però els seus plats es diferencien dels d’altres generacions per la tècnica i el mestissatge. La seva és una cuina d’autor que controla la tècnica, però fuig de l’abstracció: al plat, els productes sempre hi són reconeixibles. Domina molt bé les coccions i és capaç d’utilitzar les herbes, les espècies, les salses, els fumats i picants sense emmascarar mai el producte base. L’Albert forma part d’una nova fornada de restauradors, viatjats i formats en els millors fogons Michelin del país. Una generació que no renuncia als plats arrelats al territori, però que els rellegeix de la mà de noves tècniques i tradicions culinàries que fa uns anys ens podrien semblar exòtiques i que cada cop ho són menys. I tot plegat, amb l’habilitat del bon cuiner que sap satisfer els qui busquen la cuina de tota la vida i els qui, a la taula, volen innovar. En el marc del Fòrum Gastronòmic de Girona, el primer plat que ha cuinat porta per nom ‘Textures de llagostí de la Ràpita’. S’elabora a partir d’una base de tàrtar de llagostí, amb llet de tigre (suc de llimona i aigua, amb ají, ceba morada, sal i coriandre), espècies del Delta de l’Ebre, espuma d’algues, oli de coral (cap) de llagostí i salsa Kimchi (salsa asiàtica de verdures). Tot plegat adobat amb oli La Mundana de la Serra del Montsià i sal de les Salines de la Trinitat ubicades a la Punta de la Banya del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Guzmán també cuinarà un mar i muntanya: ‘Llagostins a baixa temperatura amb terrina de peus de porc i salicòrnia’. Sobre unes tallades fines de peus de porc, afegirà llagostins cuinats a baixa temperatura, arròs en salicòrnia fregit, sal d’espècies del Delta de l’Ebre, salsa americana de llagostins, brots de salicòr- nia i reducció de vinagre balsàmic Celler Menescal de Bot (Terra Alta).

 


Celler Frisach: Vins que creixen als paisatges de la Batalla de l’Ebre

"Mon germà i jo hem nascut baix d'un cep", explica el Francesc Ferré. Ho comenta mig de broma, però no deixa de tenir raó: de menuts, ell i el Joan, ja ajudaven els pares a treballar les vinyes de Corbera d'Ebre, encara que fos a estones. I malgrat aquest contacte directe amb els ceps, ni ell ni el seu germà s'havien plantejat d'elaborar vi fins fa relativament poc. "Fa una quinzena d’anys, vam tenir problemes per vendre el raïm. Havíem aparaulat la compra de les càrregues amb un celler, que finalment es va desdir. I abans que la fruita es fes malbé, vam decidir vinificar a casa. En el nostre cas, el pas de la viticultura [el cultiu] a la vinicultura [l'elaboració de vi] va ser fruit de la necessitat", diu. I des de llavors que els dos germans han dedicat tots els esforços a aixecar el Celler Frisach, que agafa el cognom de la família materna, una saga de viticultors originària de Centre Europa. "Una de les teories diu que van arribar a la zona per treballar en la construcció d'un pont de barques a Tortosa, cap al principi del segle XVII", comenta.

Avui, aquest celler és un dels exemples més clars de la nova fornada de joves tarraltins que després de cursar estudis reglats d'enologia han apostat per l'elaboració de vi, que han recuperat vinyes velles i varietats autòctones —vernatxa [garnatxa] blanca, negra, grisa i carinyena—, n'han replantat de noves i han millorat els processos de vinificació. I els Frisach se n'han sortit bé. Bona part dels seus vins s'exporten als Estats Units, al Japó, França, Bèlgica i al Regne Unit. A més, el xef David Andrés, cap de cuina del restaurant Àbac de Barcelona —reconegut amb estrelles Micheline— ha incorporat els seus vins el menú degustació.

Però què fa especials els vins del Celler Frisach? "Tenim molta cura de la matèria primera, escollim els millors ceps i treballem segons les exigències de l'agricultura ecològica. Però sobretot busquem vins singulars, amb identitat, que puguin mostrar el paisatge de la comarca. Els qui vivim a Corbera d'Ebre tenim l'ombra del Poble Vell [destruït durant la Guerra Civil] a l'esquena des del naixement fins a la mort. Aquí, la paraula 'guerra' apareix contínuament en les converses familiars. I per això vam fer el 'Sang de Corb' (garnatxa negra, garnatxa peluda, carinyena), el vi més emotiu del celler, que remet als espais d'aquest passat", explica el Francesc. 'La forada' (100% garnatxa blanca, fermentació amb les pells i maceracions llargues) és un altre dels seus vins que transmet molt bé la manera de fer de la gent de la Terra Alta. 'L'Abrunet' (blanc, negre o rosat) és potser el seu vi més fresc i alegre.

Però l'èxit dels vins també ha anat acompanyat de molta humilitat. "He après que no calen secrets, que cal compartir informació i coneixement, perquè pots seguir els consells d'altres, però el teu raïm és només teu", explica el Francesc Ferré en el volum de la col·lecció 'Retrats del vi' que la periodista i sommelier Ruth Troyano li ha dedicat.

Més informació:  Celler Frisach. Av. Catalunya, 26. Corbera d'Ebre. Tel. 696 02 36 17. www.cellerfrisach.com. El tast de vins amb memòria a la cota 402 de Corbera d'Ebre —testimoni directe de la guerra civil— s'ha consolidat com un dels atractius més singulars de l'enoturisme a la Terra Alta. Una proposta en la qual el Celler Frisach i l'empresa Terra Enllà (www.terraenlla.com) proposen un maridatge entre el vi i el paisatge de la Batalla de l'Ebre.


Tortosa homenatjarà els supervivents de la Guerra Civil amb el documental 'A les Foques'

Entre el 23 de febrer de 1937 i el 30 de desembre de 1938, en plena Guerra Civil, Tortosa va patir una vuitantena d’atacs aeris de l’Aviació Legionària Italiana i la Legió Còndor.  Els tortosins van haver d’adaptar-se a aquesta tragèdia i es van refugiar a les zones muntanyoses de l’entorn, on van sobreviure en condicions miserables. Finalment, la ciutat seria completament evacuada l’abril de 1938. Vuitanta anys després, el documental ‘A les fosques. La memòria de la Tortosa bombardejada’ recull la memòria i les històries de vida dels qui van viure aquell dramàtic episodi.

El projecte, impulsat per Andreu Caralt i Maite Hernández (cofundadors de l’empresa Terra Enllà, especialitzada en serveis de memòria històrica), i Esther Benet i Oriol Gracià (de l’empresa Bluverd Comunicació), va nàixer amb la voluntat de registrar el testimoni d’alguns dels supervivents del bombardeig que van participar en l’acte commemoratiu del vuitantè aniversari del bombardejos, que es va celebrar a Tortosa el 15 d’abril passat. Ara es tancarà el cercle amb la projecció del documental a la sala gran del teatre auditori Felip Pedrell el 13 de gener a les 18h, coincidint amb el vuitantè aniversari del final de la Guerra a Tortosa. L'acte està coorganitzat per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa i els autors de l'audiovisual. Per assistir-hi caldrà demanar una invitació gratuïta a través del correu info@bluverd.com o al telèfon 616 860 758 fins a completar l’aforament.

El relat de 12 supervivents

Aquests són els supervivents dels bombardejos que apareixen en el documental: Jordi Mayor (1937), Cinta Duran (1929), Joan Duran (1922), Francisa Mascarell (1932), Teresa Subirats (1927), José Rodríguez (1925), Pepita Grego (1920), Tomàs Carot (1927), Maria Teresa (1930) , Teresa Gerona (1928), Maria Cinta Llasat (1930). A més, en el film també ha comptat amb la participació d’Albert Curto, director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, i la Maria Genescà, reponsable de la Biblioteca de l’Observatori de l’Ebre durant 35 anys.

En el procés de documentació s’han consultat els arxius —principalment fotogràfics— del l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, la Biblioteca Josep Benet-Centre CCCH, el Archivo General Militar de Ávila, el Archivo Histórico del Ejército del Aire y la Biblioteca Nacional de España. El projecte ha comptat amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura; Diputació de Tarragona i Ajuntament de Tortosa.

El documental s’estructura a partir de tres fragments del Diario en tiempo de guerra: 20 de julio de 1936-22 de octubre de 1938, del Pare Lluís Rodés Campderà, director de l'Observatori de l'Ebre de Roquetes entre 1920 i 1939. En plena Guerra Civil, aquest astrònom de reconegut prestigi internacional va denunciar les atrocitats de tots dos bàndols, que es van acarnissar en els seus companys jesuïtes. Des del seu espai de treball, ubicat en un dels edificis més alts de l’Observatori, va ser testimoni directe dels bombardejos de Tortosa. De fet, va ser un home destrossat per la guerra i pel saqueig de l’Observatori de l’Ebre el 15 d’abril de 1938 per l'exèrcit republicà en retirada, tal com explica en el seu diari.


Vi i modernisme, cent anys d’un gran tàndem a Gandesa

Els colors argilosos del maó massís, la volta catalana i els arcs parabòlics. El verd de les rajoles de València. El blanc mediterrani de les parets. Malgrat l’austeritat dels colors i la simplicitat aparent de les formes, el celler modernista de Gandesa és un edifici molt ben pensat. Innovador a l’època. I sobretot, adequat per a l’elaboració de vi: les finestretes superiors per evitar la condensació de gasos que produeix la fermentació, els baixos de les tines per facilitar la circulació de l’aire, les estructures per desplaçar les premses, etc. L’arquitecte modernista Cèsar Martinell (Valls, 1888 – Barcelona, 1973) va pensar amb tots els detalls.

Però, fa cent anys, aixecar i posar en marxa aquest celler cooperatiu no va ser fàcil. El naixement de la Cooperativa Agrícola de Gandesa es va gestar a la sortida de missa. “A casa, sempre m’han explicat que mon iaio sortia de missa major i va saludar el senyor Forcades i altres pagesos del poble. I xerrant, xerrant van acordar de crear el Sindicato de Cooperación Agrícola de Gandesa, que era com se’l va anomenar a l’època”, recorda el Salvador Manyà, tercera generació de viticultors. Però aquell acord no va ser fruit de la inspiració dominical, ni tampoc de la improvisació. Més aviat, conseqüència del nou pla d’acció agrària que havia impulsat la Mancomunitat de Catalunya i que tenia per objectiu la modernització del camp, la creació d’escoles de tècnics rurals i la fundació de les primeres cooperatives. “Els pagesos d’aquí es van il·lusionar amb un projecte que els empoderava i que, sobretot, els donava més marge de maniobra per controlar el preu del raïm”, explica Manyà.

Els primers socis van hipotecar terres i propietats per demanar un crèdit al Banc de Valls. I el 19 de febrer de 1919, Josep Maria Serres (fundador i primer president del ‘Sindicat’) i Jaume Fontanet (membre de la junta) van encarregar el projecte de construcció a l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. L’edifici es va fer amb la col·laboració dels cooperativistes que, literalment, s’hi van implicar per aixecar-lo amb les pròpies mans. Avui, tot aquell llegat centenari continua viu. El celler té més de quatre-cents socis que cultiven vinya —però també oliveres i ametllers—, pagesos que han canviat ritmes i dinàmiques per adaptar-se a les necessitats del segle XXI. L’edifici també s’ha transformat: les noves instal·lacions, ubicades en un solar adjacent al celler construit fa cent anys, han permès modernitzar procesos i han alliberat l’espai modernista del gruix de l’activitat vinícola. Un espai, ara, destinat gairebé en exclusiva a l’enoturisme.

Bona vinya, gran vi // Mai en la història del celler s’havien elaborat vins tan singulars, que —en bona part— reivindiquen les varietats autòctones de la zona. Mil hectàrees de vinyes velles (Samsó, Garnatxa Blanca, Morenillo) i noves (Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Syrah, Merlot) que els cooperativistes cultiven cada cop amb més precisió. Perquè el bon vi, surt d’una bona vinya. La coordinació entre viticultors i enòlegs és essencial. I així, els darrers anys, els enòlegs Toni Coca i Sílvia Pujol han treballat per crear la gamma ‘Puresa’, uns vins d’autor elaborats amb el raïm de les vinyes més velles. El ‘Puresa Blanc’, fet amb garnatxa blanca 100%, és ideal per acompanyar pasta, arrossos i peixos. El ‘Puresa Negre Morenillo’ (varietat recuperada) és més adequat per a les carns vermelles i els formatges. Pere Bové, el President de l’entitat, té clar que cal “reivindicar que a les cooperatives es fan vins excepcionals”. La gamma ‘Puresa’ n’és una gran mostra, però no l’única. La gamma ‘Somdinou’ està formada per vins voluminosos i elegants. Sense oblidar el vermut ‘Terralta’, una reedició del que es va començar a elaborar l’any 1932 i que ara ha retornat amb l’etiqueta original. L’any del centenari —que començarà el 19 de febrer de l’any vinent— serà una bona excusa per tastar-los.

Celler Cooperatiu de Gandesa C/ Avinguda de Catalunya, 28 Tel. 608 316 881 www.coopgandesa.comEl celler ofereix visites guiades tots els dies de la setmana (excepte dimarts) amb un recorregut per l’edifici modernista i tast de vins. Article publicat per Esther Benet i Oriol Gracià de Bluverd Comunicació a la revista L'Estel, novembre 2018.

Aquest és el vídeo promocional del centenari que hem produït des de Bluverd Comunicació:


Tot a punt per l'estrena del nou 'Win. Complex Esportiu Tortosa'

El proper 12 de novembre entraran en funcionament les noves instal·lacions esportives municipals de Tortosa WIN Complex Esportiu. Les empreses Globals i Bluverd Comunicació  hem treballat conjuntament en el disseny del web i la imatge corporativa i també en la coordinació de la campanya de comunicació de d'obertura del complex. En aquesta primera fase, les obres s’ha articulat al voltant de la piscina formada per dos vasos, amb un de principal de 10 carrers d’entrenament de 25 x 20m, amb una profunditat d’1.80m, amb l’objectiu d’acollir cursos i oferir la possibilitat d’accés lliure amb la garantia que els abonats disposin de carrers reservats en tot l’horari d’obertura. La piscina petita, de 6 x 12.50m i amb una profunditat màxima d’1.20m, s’utilitzarà per a les activitats aquàtiques dirigides (Aquagym, Fitness aquàtic i Aquacross) i per als cursos d’iniciació. Els dos vasos estan habilitats amb accessos per a persones amb dificultats físiques. L’espai disposa de grades amb una capacitat per a 400 persones.

A la primera planta s’han ubicat la sala fitness-cardio, la sala d’spinning, i dues sales polivalents per a activitats dirigides complementàries. La sala de fitness-cardio té visió de la piscina permetent la relació directa entre els espais i, d’aquesta manera, crear un vincle i potenciar l’activitat esportiva. La sala de fitness, equipada amb maquinària nova pensada per a optimitzar els beneficis de l’activitat física, es divideix en una zona de cardio, una zona de pes lliure, una zona de pes guiat i una zona d’entrenament funcional. D’altra banda, la sala d’spinning compta amb trenta bicicletes i una combinació de llum i so adequada per poder seguir correctament les sessions dirigides per monitors degudament titulats.