Bluverd amb els 100 anys del Celler Cooperatiu de Gandesa

El 19 de febrer del 1919 es va començar a escriure la història del Celler Cooperatiu de Gandesa, un projecte excepcional que gràcies a l’esforç de molta gent, ha continuat viu i en funcionament durant tot aquest temps. És la història d’un poble, d’una gent que tradicionalment s’ha dedicat a la terra i que ha fet propis conceptes com el treball col·lectiu, el valor i la dedicació. Són cent anys d’un edifici únic, d’una de les Catedrals del Vi de Catalunya projectades pel genial arquitecte Cèsar Martinell. Edifici declarat Bé d’Interès Nacional el 2002 i una de les Set Meravelles de Catalunya, declarada l'any 2007.

Per commemorar l’efemèride, s’està preparant un programa d’activitats que permetran donar a conèixer aquesta trajectòria i posar cara a les persones que han fet possible sumar-li anys de vida fins els nostres dies. La Festa del Vi de Gandesa serà el marc idoni donar a conèixer part d'aquests preparatius que han coordinat la periodista i sommelier gandesana Eva Vicens i el sommelier Arnau Marco. A Bluverd Comunicació ens han encarregat la campanya audiovisual del centenari. Aquest 2 de novembre en tindreu un primer tast en la 'Presentació Actes de Celebració del Centenari de la Cooperativa de Gandesa: 1919-2019' en el marc de la inauguració de la Festa del Vi de Gandesa. A les a les 20:00h al la Sala de cinema de la Societat Unió Gandesana


La cuina del Delta es prepara per al Fòrum Gastronòmic

Del 18 al 20 de novembre, el Auditori Palau de Congressos i Palau de Fires de Girona acolliran una nova edició del Fòrum Gastronòmic. un esdeveniment de referència amb conferències orientades al públic especialitzat, showcookings, sessions de cuina amb degustació, tastos d’aliments, maridatges, presentacions de producte alimentaris, concursos, rodes de premsa i presentacions als mitjans de comunicació

Bluverd Comunicació hi serem per coordinar —al costat de l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita— les activitats que ha programat el Col·lectiu de Cuina La Ràpita —Delta de l'Ebre pensades per a  distribuïdors, empresaris de restauració i indústria agroalimentària, centres de formació, cuiners, enòlegs, sommeliers, botigues especialitzades, periodistes i crítics gastronòmics, entre d’altres.


Laqvarta, la nova garnatxa de la Terra Alta

Si esteu familiaritzats amb els vins de la Terra Alta, potser ja coneixeu noms com Llàgrimes de tardor o Clot d'Encís, dues les marques més consolidades del Celler Sant Josep Vins de Bot. Uns vins que busquen definir i conservar un estil mediterrani i que permeten identificar de manera inequívoca la personalitat vinícola de la Terra Alta. Ara, però, caldrà que apunteu un altre nom a la vostra llista de vins preferits d'aquest celler: Laqvarta 2017, un 100% garnatxa blanca que acaba de sortir al mercat. "És un vi que parteix de quatre idees bàsiques: la conservació de les varietats arrelades al territori com la garnatxa blanca; la consolidació de les pràctiques de la viticultura mediterrània; la capacitat de selecció que ha desenvolupat el nostre celler durant els darrers 20 anys; i la puresa de les elaboracions", explica el Jaume Martí que dirigeix la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot. Un vi que es presenta com la 'nova garnatxa de la Terra Alta'. "Amb Laqvarta hem aconseguit un vi equilibrat que expressa l'essència de la garnatxa blanca. Li hem tret tot el que és accessori i n'ha quedat només l'esqueletd'aromes i gustos, una finesa que el fa significativament diferent de les garnatxes que fins ara hi havia al mercat", afegeix Jaume Martí. Ara bé, a més d'un bon vi, Laqvarta vol ser un crit de reafirmació cap al futur, un estímul per a la nova generació de socis de la cooperativa Agrícola Sant Josep —la quarta, d'aquí ve el nom del vi— que els darrers anys s'ha incorporat al treball minuciós de les vinyes que envolten la població.

La selecció més exigent // La Laqvarta és el resultat d'un treball tradicional a les vinyes (en finques amb ceps de vint anys i més) i una verema a mà que ha permès seleccionar els millors grans. "Representa la selecció més exigent que fem a les vinyes dels nostres socis. D'altra manera seria difícil aconseguir un vi prèmium com aquest", recorda Jaume Martí. Aquest vi va ser un dels guardonats en la darrera edició del concurs internacional Grenache du Monde que el mes d'abril passat es va celebrar precisament en diversos municipis de la Terra Alta. Ara bé, fins ara només l'havien tastat uns pocs escollits, perquè la primera collita d'aquest blanc no ha sortit al mercat fins a aquest mes de setembre, després d'un afinament en ampolla de sis mesos. Prepareu-vos doncs per gaudir d'un vi delicat i definit, gustós, equilibrat i versàtil que els pròxims mesos ampliarà la família. I és que ja s'ha anunciat que aquesta mateixa tardor també es presentarà Laqvarta negre 2017, un 100% garnatxa peluda DO Terra Alta.

Més informació: Sant Josep Vins: Laqvarta ja està disponible en botigues especialitzades i restaurants al preu de 9,35 euros. Òbviament també el podreu trobar al celler de l’Agrícola de Sant Josep de Bot, on s’ofereixen tastos i visites guiades (sota comanda) a les finques. La botiga del celler disposa d’una barra on podreu degustar (sense necessitat de reserva prèvia) una selecció dels seus millors vins. C/ de l’Estació 2. Bot. Tel. 977 428 352 http://santjosepwines.com


A LES FOSQUES. LA MEMÒRIA DE LA TORTOSA BOMBARDEJADA

Entre el 23 de febrer de 1937 i el 30 de desembre de 1938, en plena Guerra Civil, Tortosa va patir una vuitantena d’atacs aeris de l’Aviació Legionària Italiana i la Legió Còndor.  Els tortosins van haver d’adaptar-se a aquesta tragèdia i es van refugiar a les zones muntanyoses de l’entorn, on van sobreviure en condicions miserables. Finalment, la ciutat seria completament evacuada l’abril de 1938. Vuitanta anys després, el documental ‘A les fosques. La memòria de la Tortosa bombardejada’ recull la memòria i les històries de vida dels qui van viure aquell dramàtic episodi.

El projecte, impulsat pels periodistes Andreu Caralt (cofundador de l’empresa Terra Enllà, especialitzada en serveis de memòria històrica)  i Oriol Gracià (de l’empresa Bluverd Comunicació), neix amb la voluntat de registrar el testimoni d’alguns dels supervivents del bombardeig que van participar en l’acte commemoratiu del vuitantè aniversari del bombardejos, que es va celebrar a Tortosa el 15 d’abril passat. El film, per tant, no incideix tant en l’estratègia militar i les relacions polítiques sinó en el dia a dia dels ciutadans atrapats en el conflicte.

El relat de 12 supervivents

Aquests són els supervivents dels bombardejos que apareixen en el documental: Jordi Mayor (1937), Cinta Duran (1929), Joan Duran (1922), Francisa Mascarell (1932), Teresa Subirats (1927), José Rodríguez (1925), Pepita Grego (1920), Tomàs Carot (1927), Maria Teresa (1930) , Teresa Gerona (1928), Maria Cinta Llasat (1930). A més, en el film també ha comptat amb la participació d’Albert Curto, director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, i la Maria Genescà, reponsables de la Biblioteca de l’Observatori de l’Ebre durant 35 anys.

En el procés de documentació s’han consultat els arxius —principalment fotogràfics— del l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, la Biblioteca Josep Benet-Centre CCCH, el Archivo General Militar de Ávila, el Archivo Histórico del Ejército del Aire y la Biblioteca Nacional de España. El projecte ha comptat amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura; Diputació de Tarragona i Ajuntament de Tortosa.

L’Observatori de l’Ebre, testimoni dels bombardejos

El documental s’estructura a partir de tres fragments del Diario en tiempo de guerra: 20 de julio de 1936-22 de octubre de 1938, del Pare Lluís Rodés Campderà, director de l'Observatori de l'Ebre de Roquetes entre 1920 i 1939. En plena Guerra Civil, aquest astrònom de reconegut prestigi internacional va denunciar les atrocitats de tots dos bàndols, que es van acarnissar en els seus companys jesuïtes. Des del seu espai de treball, ubicat en un dels edificis més alts de l’Observatori, va ser testimoni directe dels bombardejos de Tortosa. De fet, va ser un home destrossat per la guerra i pel saqueig de l’Observatori de l’Ebre el 15 d’abril de 1938 per l'exèrcit republicà en retirada, tal com explica en el seu diari.

La cantant Maria Rodés s'ha inspirat en el seu quart disc ‘Eclíptica’ (Satélite K) en el dietari del seu tiet besavi Lluís Rodés. A la cantant li van interessar conceptes com l'astronomia, la guerra i l'espiritualitat. "Volia agafar aquests temes i portar-los a la meva vida i investigar què signifiquen per a mi, quina és la meva guerra i la meva espiritualitat i l'astronomia m'ha servit a nivell metafòric per parlar de moltes coses", va explicar a la premsa en el moment de la sortida del disc. La cantant es va deixar influir pel diari personal que ell va escriure durant la Guerra Civil, on parla de "les atrocitats de la guerra i es refugia en l'astronomia que era la seva vocació". Per aquest motiu la presentació del documental clourà amb un concert acústic de Maria Rodés, en el pavelló Landerer de l’Observatori de l’Ebre.


Bluverd amb el festival de cinema FRONT

FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau vol ser un referent internacional en la reflexió sobre els conflictes presents i passats a partir de l'audiovisual de qualitat com a eina. Un punt de trobada en uns espais únics per prendre consciència del passat i contribuir a través de la cultura en la construcció d'un món millor.

En aquesta primera edició, F R O N T proposa un diàleg entre conflictes del present i del passat, pròxims i llunyans. Una mostra que no és casual que celebri la seva primera edició́ coincidint amb el 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre, en el marc de la Guerra Civil Espanyola. I és que les cicatrius que el conflicte va deixar a les nostres comarques, ja sigui en la línia de front o a la rereguarda, són l’estímul que va fer néixer aquesta mostra de cinema dedicada al conflicte i la pau.

El festival està pensat per a cinèfils, amants de la història, estudiants universitaris, però també, FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau pensa amb els familiars dels qui van viure en primera persona el conflicte. Aquesta primera edició s’iniciarà amb una petita mostra  de documentals sobre la Guerra Civil, així com d’altres conflictes internacionals. L’objectiu del festival és que ens els propers anys s’incorporin noves seus al projecte i poder programar pel·lícules en els mateixos espais de la Batalla de l’Ebre.

FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau està organitzat per Produccions Saurines amb la col·laboració de Bluverd Comunicació. El festival compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya- Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Roquetes, l'Observatori de l’Ebre, el COAC Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Centre d’Art Lo Pati, l'Espai Santa Teca i el Celler Herència Altés.

Podeu consultar tota la programació a www.festivalfront.com


CELLERS TARRONÉ. Un punt i… seguit. La passió d’una nova generació

"Busquem vins frescos, versàtils, gastronòmics i sobretot vins que convidin a ser beguts, sense preguntes i sense matisos", explica l'Imma Solé. La gerent i copropietària de Cellers Tarroné de Batea és la tercera generació d'un projecte familiar que va nàixer el 1942 i que ha anat creixent a poc a poc sense perdre la naturalesa i l'entitat que ja hi va impregnar son iaio Rafel Solé Pubill i el seu pare Josep Solé Albesa.

"Òbviament tenim en compte els nous gustos del consumidor, apostem pel canvi, però sense oblidar allò que ens ha llegat la família", afegeix. Aquest equilibri entre trencament i continuïtat es fa notar, per exemple, en la seva darrera trilogia de vins: el Punt i... una garnatxa negra i syrah de vinyes velles; el Seguit, un monovarietal de garnatxa negra i l'Apart, un monovarietal de garnatxa blanca fermentat en bótes de fusta d'acàcia, subtil, mediterrani, fresc i floral.

Tot aquest relat també es visibilitza en el Torremadrina, el primer vi de criança que va embotellar el celler al 1998, amb la collita del 1996. Elaborat amb raïm de vinya vella de la finca que dóna nom al vi. Un cupatge de garnatxa, syrah i ull de llebre que simbolitza un important canvi evolutiu al celler: un homenatge a la família amb un disseny trencador a l'etiqueta, un collage amb cinc imatges amb un perfil del iaio, del pare i tres fotos que simbolitzen  l'evolució i la importància de la dona dins de l'empresa.

Una història de novel·la

Fa vint anys va arribar el Merian blanc, 100% garnatxa blanca, un vi groc pàl·lid, brillant, amb aromes afruitats de pinya i poma i notes lleugeres de fonoll que remeten a la força i la personalitat del terrer. Un homenatge a la mare Mercè i a l'Antonio, que han regalat la tradició i el saber fer a la nova generació que hi ha al capdavant del celler. Un vi ecològic (aviat ho incorporarà a l'etiqueta) i un eslògan carregat d'èpica: Per beure com qui es llegeix una novel·la. "La seua història podria inspirar més d'un escriptor", explica l'Imma Solé sense desvelar més detalls per garantir la intriga.

La família de vins Mas Tarroné  (blanc, rosat i negre) va marcar un punt i seguit en l'evolució del celler. I és que després d'anys d'elaborar vi a doll pensat pel consum estrictament domèstic, decideixen, al 1993, començar a embotellar uns vins de ceps joves, que combinen amb equilibri les varietats autòctones (garnatxa blanca, negra i macabeu) i d’altres foranes com el syrah. A tot plegat cal sumar-hi el Sisquera (blanc, rosat i negre), vins joves de vinyes de mitjana edat que prenen la garnatxa com a base. "[...] qui no fóra avar d'una joia tan preuada. Ah, temps fa que estic desitjant fruir d'una petita part d'aquest tresor [...]", diu a l'etiqueta.

Durant els setanta anys d'història del celler s'ha passat del vi a doll a l'embotellament i els vins de criança. Avui, el nou rumb del celler està liderat per les germanes Imma i Mercè Solè, nétes del fundador, i Pere Brio, amb més de 20 anys vinculat a l’empresa. La seua aposta clara per la garnatxa blanca i negra —les dues varietats autòctones de la Terra Alta— és a la base fonamental per als vins monovarietals i de cupatge, una aposta per realçar el vincle amb el territori.

Per a més informació:

Cellers Tarroné. Visites guiades amb reserva prèvia. C/ del Calvari 22, Batea. Tel. 977 43 01 09. www.cellerstarrone.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L'Estel (Juliol 2018).


L’Hotel SB Corona Tortosa obté la 4ª estrella

Els darrers mesos, l'Hotel SB Corona Tortosa ha experimentat una reforma i actualització de tots els seus espais que li ha permès incorporar una 4ª estrella en el seu estàndard de qualitat. Bluverd Comunicació s'ha encarregat de coordinar la roda de premsa en la qual s'ha explicat que la inversió realitzada s'ha destinat a modernitzar els espais comuns de l’hotel així com també les 102 habitacions i apartaments existents. La reforma s’ha fet en consonància a un estil d’interiorisme i d’acabats fidel a l’emblema de la cadena: el Mediterranean Urban Concept. Aquest concepte fa referència no només a espais acollidors i amb ànima, sinó també a un caràcter obert i càlid per part de tots els treballadors de la cadena. Segons Jordi Artiga, Director d’Explotació d’SB Hotels: “L’Hotel SB Corona Tortosa no només vol ser un referent turístic a la ciutat de Tortosa, sinó que neix amb la voluntat de convertir-se en un dinamitzador de les Terres de l'Ebre”.

SOM: molt més que un restaurant

La transformació de l’Hotel SB Corona Tortosa també ha contemplat l’oferta gastronòmica de l’establiment convertint-lo en un espai gastronòmic singular. El restaurant s’ha especialitzat en cuina mediterrània i ha nascut amb la voluntat de posar en valor els productes de proximitat, principalment de les Terres de l’Ebre. La nova oferta culinària, ja disponible a través de la carta i dels menús diaris del restaurant, també es podrà tastar en el marc de les Nits amb Estrella, un cicle de concerts amb sopar a la fresca.

Cicle de concerts a la fresca

Amb l’arribada del bon temps, SB Hotels i Estrella Damm presenten la programació de ‘Nits amb Estrella’, una proposta d’oci que s’incorpora a l’agenda musical d’aquest 2018 amb més de 100 concerts gratuïts a Barcelona, Tarragona i Terres de l’Ebre. L’Hotel SB Corona Tortosa se suma a la programació musical que es duu a terme a les terrasses dels hotels de la cadena i ofereix sopars amb música en viu on assaborir un menú degustació a bases de platets 100% mediterranis, per un preu de 25 euros per persona. “El cicle de concerts Nits amb Estrella ens permet oferir una proposta gastronòmica i musical no només als clients de l'hotel sinó també a tothom qui vulgui gaudir d'aquest espai”, explica Josep Rodrigo, director de l’Hotel SB Corona Tortosa.


Viticultors Bateans estrena web

De l’altiplà de Batea en surten alguns dels millors vins de la Terra Alta. L’any 2003, diversos pagesos del municipi és van unir per sumar esforços. Així va nàixer Viticultors Bateans, una cooperativa que aposta pel cultiu de varietats de raïms autòctones —com la garnatxa blanca i negra— i que, avui, reuneix gairebé quaranta socis. Per contribuir a la difusió de la seva activitat TacTic Terra Alta (consultoria en sistemes de gestió i traçabilitat vitivinícola i programació web) juntament amb Bluverd Comuncació han treballat en el disseny i els continguts del nou web del celler. Un celler situat a la partida de Manyol, una finca ubicada als afores del poble i que dóna nom als tres vins que s'hi embotellen.

Les instal•lacions es van construir a peu de vinya i aquesta proximitat evita l'oxidació i permet conservar les característiques organolèptiques del raïm durant la verema. En una part de les finques la collita es fa a mà per seleccionar els millors fruits en el punt òptim de maduració. Per a la vinificació s'utilitzen dipòsits d'inox o bótes de fusta de roure (en el cas dels vins embotellats en el mateix celler). El control de tot el procés de producció, des del cultiu de les vinyes fins a l'embotellament, és clau per oferir un vi autèntic, hereu de la tradició i vinculat al territori.


Celler LaFOU: recerca i innivació per excel·lir amb la garnatxa

De les trenta-dues terrasses de vinya que recorren el barranc de la Fou de Batea en surten alguns dels millors raïms de la Terra Alta. Fa una mica més deu anys que l'enòleg Ramon Roqueta (Manresa, 1980) es va fixar en aquesta vall ubicada entre Batea i Nonasp mentre buscava un racó en el qual la garnatxa blanca i la negra es poguéssin expressar en tota la seua plenitud. Format en enologia a França, als Estats Units i a Austràlia, Roqueta volia impulsar un projecte vitivinícola nou, al marge del celler de la seva família (el Celler Abadal a la DO Pla de Bages).

I per posar la base del seu projecte va demanar consell a viticultors locals que el van orientar per trobar les millors finques. Perquè la seua arribada a la comarca no tenia res de conquesta, sinó de seducció, de passió per la gent de la Terra Alta i la seua cultura del vi. A més, Roqueta tenia ganes que "per la verema el poble fes olor de raïm", explica el Joan Vaqué que és la seua mà dreta en el celler. Per això va comprar l'antiga Casa Figueras, una construcció senyorial del segle XVIII abandonada i situada en ple nucli antic, a la Plaça Major. En va recuperar les premses, els trulls —d'oli i vi—, els murs de pedra i els arcs de volta de l'antic celler per convertir l'edifici en un espai tecnològic, modern, que encabís les sales de vinificació, l'agrobotiga i l'espai enoturístic.

Totes les aromes de la garnatxa

La posada en marxa del nou celler, però, va ser conscientment lenta. El primer vi va arribar el 2007 amb el vi LaFou de Batea negre i el segon al 2011 amb LaFou Els Amelers blanc. Per elaborar-lo van caldre quatre anys de recerca i experimentació amb la garnatxa blanca. "Vam treballar per trobar el moment òptim per veremar. I ens vam adonar que aquesta veritat té dos punts molt marcats de concentració aromàtica en el procés de maduració: un de primerenc, quan el raïm encara està verd i concentra les aromes més fresques i florals, i un de posterior que recorda més el fonoll, la fruita madura i la brioixeria", comenta el Joan Vaqué.

Des de llavors que, al costat de l'enòleg Joan Soler, l'equip del celler ha consolidat una gamma de vins curta — LaFou de Batea i LaFou Els Amelers i LaFou El Sender— fruit de l'experimentació a les vinyes, de les fermentacions en bótes de roure, ous de formigó i dipòsits d'acer i d'un joc precís de cupatges. "Processos innovadors, avui ja comuns, però molt poc habituals fa només set o vuit anys. Però ha estat un treball que ens han permès radiografiar no només la garnatxa blanca, sinó també el morenillo, una altra de les varietats autòctones de la comarca", remarca el Joan. Tot per impregnar el celler de l'essència vinícola de la Terra Alta.

Per a més informació:  

Celler LaFou. Visites a les vinyes, al celler i al nucli antic de Batea programades cada dissabte (sota comanda la resta de dies). Antiga Casa Figueres. Plaça Catalunya, 34. Batea. Tel. 646 850 277. www.lafou.cat


Vins del tros: Les garnatxes més velles de la Terra Alta

Al vessant nord de la Terra Alta, a Vilalba dels Arcs, no hi ha grans muntanyes. Hi predominen les llomes i els tossals suaus que encadenen petites valls de conreus de vinya, ornats a les parts més altes pels pinars. És un territori sec, sense rierols ni fonts. Però malgrat això, tot just ara en aquesta zona comencen a brotar les fulles de color verd tendre de les vinyes més velles de la Terra l’Alta, plantades fa més de noranta anys. Són els ceps recuperats de la finca del Pla de Pey, d’on surten algunes de les garnatxes blanques més selectes de la comarca. I si en podem gaudir, és perquè el Joan Bada, el Josep Arrufat i el Xavier Orobitg les han sabut vinificar i embotellar amb respecte a la terra i a la tradició.

Tots tres són al capdavant de Vins del Tros, un celler ubicat a la planta baixa d’una de les cases pairals més emblemàtiques del nucli antic de Vilalba dels Arcs, un edifici lligat des d’antic a l’elaboració del vi. El Joan, el Josep i el Xavier fa anys que es dediquen a la vinya, però el celler és més aviat jove: es va fundar l’any 2009 amb la voluntat de produir vins de caràcter terraltí que aprofitessin tot el potencial de les vinyes velles de garnatxa blanca i garnatxa negra, les dues principals varietats tradicionals de la zona. I també, del morenillo una varietat gairebé desapareguda que dóna nom a un vi monovarietal sorprenent Lo Morenillo (23€), fermentat en gerres de fang.

Com deixa intuir el seu nom, la característica comuna a tots els vins d’aquest celler recau en la singularitat que el raïm sempre procedeix de parcel·les concretes de vinyes velles —d’entre 18 i més de 90 anys– i de varietats tradicionals. Els seus vins són tan específics que només produeixen entre 30.000 i 40.000 ampolles per anyada, repartides entre vuit marques diferents. El blanc Cent x Cent (10€), per exemple, és un varietal de garnatxa blanca, procedent de la vinya del de les parcel·l les La Sisera i La Novena, un vi molt fresc, amb notes cítriques i fruita blanca. Des de fa uns mesos que d’aquest territori en surt un nou vi que porta el nom d’una finca frescal i pedregosa de la serra de la Fatarella: Pla de Pey. “Un vi de garnatxa blanca, amb el cupatge d’una mica de macabeu i embotellat el diumenge 9 de juliol de fa dos anys, dia flor i de lluna minvant”, explica el Joan Bada per deixar constància de la cura i la seriositat amb la qual emprenen el procés de vinificació. És un vi salí, amb poca fusta i molta mineralitat. Una garnatxa excelsa i exclusiva, de la qual només se n’han produït un miler d’ampolles (cosa d’altra banda, que també es fa notar en el preu 72€).

Més informació:

Vins del Tros, c/ Major 13. Vilalba dels Arcs. Tel. 605 096 447. http://www.vinsdeltros.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L'Estel (Abril 2018).


Preparats per al Terres Catalunya-Eco & Travel film festival

La secció oficial de la segona edició del Terres Catalunya Eco& Travel film festival —especialitzat en cinema turístic, de paisatge i viatges— projectarà un centenar de pel·lícules d’arreu de l’estat espanyol però també de països com Portugal, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Xile, Brasil o Iran entre altres. El certamen està organitzat per la productora Films Nòmades i se celebrarà del 2 al 5 de maig a  Tortosa. S’hi presentaran audiovisuals corporatius de comunicació turística i documentals que es podran veure a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa i al Mercat de Tortosa. El jurat que les ha de valorar és internacional i el seu veredicte es donarà a conèixer a la gala d’entrega de  premis que tindrà lloc el proper 4 de maig a l’Hotel SB Corona de la ciutat i que estarà coordinada per Bluverd Comunicació. A més, la periodista Esther Benet, fundadora d’aquesta empresa, presentarà l’acte previst al mercat municipal, el dijous 3 de maig al vespre.

El festival terres Catalunya Eco & Travel film festival és l’únic especialitzat en audiovisual turístic que se celebra a Catalunya i a tot l’Estat i és membre candidat del CIFFT, el Comitè Internacional de Festivals de Cinema Turístic. A banda de ser un festival dedicat a l’audiovisual turístic, terres també és un espai de reflexió i debat al voltant de la comunicació de l’experiència turística, i en aquest sentit, se celebra en els mateixos dies el congrés terres LAB, que acull conferències, taules rodones, workshops i “estudis de cas” per compartir i analitzar experiències professionals i noves tendències, però també per reflexionar des de l’àmbit acadèmic i del coneixement. L’organització ha avançat que a finals d’aquest mes de gener donarà a conèixer el programa complet de la segona edició del terres LAB.


Recerca històrica: Tortosa sota les Bombes

Fa vuitanta anys, entre el 23 de febrer de 1937 i el 30 de desembre de 1938 —en plena Guerra Civil— Tortosa va patir 80 atacs aeris que van deixar anar 2.936 bombes amb 206 tones de metralla. El pitjor dia, el 15 d’abril de 1938, Divendres Sant, la ciutat va patir 13 atacs.  Uns 75 avions van llençar més de 54 tones de bombes sobre la ciutat. El bombardeig del 15 d’abril fou presenciat per nombrosos corresponsals de guerra internacionals, entre ells, Ernest Hemingway. Les seves cròniques tenen la mateixa rellevància històrica que el quadre ‘Guernica’ de Picasso va tenir per mostrar l’horror de la destrucció del poble basc.

Bluverd i l’empresa de guies Terra Enllà —especialitzada en visites als espais de la Batalla de l’Ebre i la Guerra Civil— treballem en un projecte de recerca i comunicació per documentar aquells fets 80 anys després. Per això hem iniciat un procés d’entrevistes per recollir testimonis directes dels bombardejos. Es tracta de gent major que sovint no ha tingut l’oportunitat d’explicar aquells fets. El seu relat, per tant, és un document de valor incalculable que si no es documenta, acabarà desapareixent. L’objectiu d’aquest projecte és, doncs, recollir històries de vida, fer recerca sobre com es van viure els bombardejos de Tortosa des del punt de vista de la societat civil i sense entrar en el debat ideològic. Si teniu familiars o coneguts que hagin viscut els bombardejos i ens els volen explicar, podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic info@bluverd.com o el telèfon 616860758.