Bluverd, al concurs Garnatxes del Món de la Terra Alta

Aquest mes d’abril, la Terra Alta ha acollit la sisena edició del concurs internacional Garnatxes del Món, una edició que ha marcat una fita històrica per a la DO Terra Alta, que n’ha sortit amb 44 medalles (14 d’or i 30 de plata). Bluverd Comunicació hi hem estat presents com a organitzadors de la la Fira del Vi i l’Art al nucli antic de Batea, una de les activitats que s’han desenvolupat en el marc del concurs. Hi van assistir un 1.000 persones de la comarca, però també d’altres àrees de la demarcació. Un record absolut d’assistents que deixa patent l’interès que el concurs ha suscitat. La fira va ser inaugurada per l’Alcalde de Batea, Joaquim Paladella, acompanyat de Joan Arrufí, president de la DO Terra Alta, Salvador Puig, Director del INCAVI, i representants del Consell Regulador dels Vins del Rosselló. Hi van participar una trentena de cellers de la DO Terra Alta, que van estar acompanyats d’alguns cellers de la DO Montsant i la DOQ Priorat, així com de les propostes d’artistes i artesans en un itinerari a través del nucli històric del municipi. La proposta gastronòmica basada en productes de proximitat i la música en directe de tres duets que van animar als assistents al llarg de tot el recorregut de la fira van acabar de maridar un matí clau en aquesta edició del concurs.

En el marc del concurs Bluverd Comunicació també ha coordinat cinc restaurants de la comarca —l’Hotel Restaurant Miralles d’Horta de Sant Joan, el Nou Moderno de Vilaba dels Arcs, Els Ginebrals i La Fontcalda de Gandesa i La Cuina de la Lore de Corbera d’Ebre— per a la celebració d’un dels dinars oficials de certamen. El concurs internacional Garnatxes del Món va culminar dissabte 14 d’abril al vespre amb un sopar de gala a càrrec dels 3 xefs amb Estella Michelin de les Terres de l’Ebre: Fran López, de Villa Retiro, Jeroni Castell, de Les Moles, i Vicent Guimerà, de L’Antic Molí. La música la va posar l’artista ebrenc Èric Vinaixa, amb un concert que va servir com a colofó a la nit gran del concurs.


“La Terra Alta és un territori amb molta personalitat vinícola”

Cellers, sommeliers, enòlegs, distribuïdors, periodistes especialitzats… d’aquí a pocs dies, la Terra Alta acollirà la sisena edició del concurs Garnatxes del Món, un certamen internacional que consolidarà el nostre territori en el mapa vinícola. Darrere d’aquest tipus d’esdeveniments hi ha el treball i la persistència de professionals com el Frédéric Galtier, corresponsal a l’Estat espanyol de diverses revistes especialitzades en el sector del vi i ambaixador a Espanya de concursos internacionals com el Concurs Mundial de Brussel·les, el Concurs Mundial del Sauvignon i el concurs de les Garnatxes del Món, del qual n’és un dels organitzadors. És francès, però des de l’any 2004 viu a Catalunya i per això coneix bé el vi que s’elabora a banda i banda del Pirineu.

Sovint, la garnatxa és una varietat de raïm menystinguda. Impulsar un esdeveniment com el concurs internacional de Garnatxes del Món ha estat un desafiament?  Tradicionalment, varietats com el cabernet sauvignon o el chardonnay s’han associat a algunes de les denominacions d’origen més prestigioses de França, amb els vins de Bordeus i la Borgonya. Això ha relegat la garnatxa a un segon pla.

Però aquesta dinàmica ha canviat. Des de fa uns anys, hem començat a notar un interès creixent per aquesta varietat, especialment des que el mercat americà i les seves guies de vins han parat atenció en aquest raïm que traspua mediterraneïtat. Fa sis anys, aquestes dinàmiques ens van portar a organitzar el concurs de Garnatxes del Món, que es va celebrar per primer cop a Perpinyà.

El concurs Garnatxes del Món ha aconseguit reflectir la gran diversitat del sector? És un concurs que encara és jove, si el comparem amb altres esdeveniments del sector. Tot i així, hem convençut els tres principals països productors de vi de garnatxa del món: França, Espanya i Itàlia. A poc a poc anem incorporant altres països, alguns d’ells tan llunyans com Austràlia o els Estats Units.

Quin paper juguen els vins catalans en aquest concurs? El certamen va nàixer en una ciutat de tradició catalana com Perpinyà. Això ha fet aflorar sinergies entre els productors de vi de les dues bandes del Pirineu i ha generat il·lusió entre els productors de vi català.

En les darreres edicions, la Terra Alta és de les regions que més vins hi ha aportat, també de les més premiades. Era ineludible portar el concurs fins al sud de Catalunya. A la Terra Alta s’hi fan grans vins, amb una identitat molt marcada vinculada, precisament, a la garnatxa blanca. És un territori amb molta personalitat vinícola.

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Abril 2018).


Herència Altés: síntesi d’història, paisatge i grans vins

Des del turó del coll del Moro, entre Gandesa i Batea, es dominen les planes interiors de la Terra Alta, la depressió de Bot, Corbera, Gandesa, les Serres de Pàndols, Cavalls i el massís del Port. No és estrany, doncs, que el 1938 els comandaments franquistes hi instal·lessin el seu observatori per definir els atacs de la Batalla de l'Ebre, en el marc de la Guerra Civil. Però la història d'aquest punt estratègic es remunta uns quants segles enrere. Fa dos anys, els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica treballaven en l'excavació del fortí romà que hi ha al capdamunt del turó, quan van desenterrar una petita trama urbana amb un trull del segle III aC —el més antic de Catalunya— i estances que conservaven abundants llavors de raïm.

Ara, a la finca de Lo Grau, ubicada just als peus del jaciment, s'hi acaba de construir el nou celler d'Herència Altés, un celler que s'ha impregnat de tots els valors que desprèn l'entorn: una tradició vitivinícola mil·lenària, la història antiga i contemporània i un paisatge encara verge que per sort (!) ha quedat al marge de les grans infraestructures viàries, l'urbanisme desmesurat i la massificació eòlica. Però malgrat aquesta evocació a la història més remota, el Celler Herència Altés és de nova creació. L'any 2010, la Núria Altés i el seu marit Rafael De Haan —un anglès dedicat a l'exportació de vi— van decidir comprar el raïm del pare per fer un vi de qualitat que portés el cognom de la família. Tres anys més tard, el projecte havia incorporat al bagatge del viticultor Enric Sunyé, l'enòleg Jaume Clua i del consultor francès Claude Gros. Aquest equip ha treballat per experimentar amb tècniques i materials, per esbrinar quin és el millor procés de vinificació per treballar amb la garnatxa blanca, varietat insígnia de la comarca.

Els vins d'Herència Altés s'elaboren respectant la tradició i la cultura del vi. Actualment, a part de les vinyes d’herència familiar, l’any 2013 van adquirir tres finques més de vinya vella, Lo Grau, La Serra i la Xalamera. Dins del celler treballen en una superfície de 4.400 metres quadrats —en gran part subterrània— i amb foudres de fusta grans de 5.000 i 2500 litres, amb la filosofia de criances , però amb el mínim impacte de la fusta. Vins serens i amables com l'Estel (garnatxa negra, syrah i carinyena), el Benufet (100% garnatxa blanca) o el monovarietal Garnatxa Peluda.

 

Més informació:

Celler Herència Altés. Finca El Grau (Coll Del Moro), Gandesa. www.herenciaaltes.com. Visites guiades disponibles en català, castellà i anglès. Tel. 977 430 681 i 670 584 138 events@herenciaaltes.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L'Estel (Abril 2018).