‘Lo Sindicat. 100 anys del Celler Cooperatiu de Gandesa’

Com a acte culminant de la celebració dels 100 anys del Celler Cooperatiu de Gandesa, el dijous 31 d'octubre a les 20h, la sala de cinema de la Societat Unió Gandesana acollirà l'estrena del documental 'Lo Sindicat'. El reportatge, de 40 minuts, ha estat produït per Bluverd Comunicació amb guió d'Esther Benet i Oriol Gracià. El treball recull el testimoni d'una vintena de pagesos i pageses, cooperativistes, enòlegs, arquitectes i historiadors que repassen els 100 anys d'història del celler (1919-2019) obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. L'acte s'emmarca en la celebració de la Festa del Vi de Gandesa.

El celler de la Cooperativa Agrícola de Gandesa està considerat com una de les Catedrals del vi, ha estat catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, i és una de les Set Meravelles de Catalunya escollides l'any 2007. Cent anys després de la seua construcció continua sent un dels motors de l'activitat econòmica gandesana, herència del treball i l'esforç dels socis al llarg d'un segle. Aquest treball repassa la història del celler a partir de tres eixos: la producció del vi i la seva evolució, els pagesos cooperativistes i l'arquitectura de Cèsar Martinell.

Si us interessa assistir a la presentació podeu sol·licitar invitació a centenari@coopgandesa.com i t. 977 420 017 / 636 624 477


Celler Cooperatiu Gandesa, l’Any del Centenari

El dilluns 18 de febrer es va donar el tret de sortida al Centenari del Celler Cooperatiu Gandesa amb una jornada especial dins el mateix edifici que va dissenyar l’arquitecte Cèsar Martinell l’any 1919. L’acte va estar presidit per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà. Durant la vetllada es va inaugurar l’exposició “Cent anys de vi, històries de vida”, que es podrà visitar fins a finals del 2019. També es va presentar un extracte del documental sobre la història de l'entitat, una producció de Bluverd Comunicació que s'estrenarà aquest estiu.

L’exposició Cent anys de vi, històries de vida proposa un viatge a l’origen de l’edifici, recorda les persones que hi han passat, rememora moments històrics que n’han condicionat el seu funcionament —com per exemple la Batalla de l’Ebre i la postguerra— i explica com ha evolucionat la producció del vi. La mostra incorpora objectes de valor històric que, en alguns casos, han estat cedits pels mateixos socis. S’hi podrà veure, per exemple, una arrencadora de ceps de principi del segle passat i una embotelladora d’ampolles de de vermut del anys quaranta. Tot plegat es complementarà amb fotografies històriques de la construcció de l’edifici, bona part d’elles extretes del fons documental de la família Forcades. Durant l’acte, també es va poder degustar el menú especial que van preparar restauradors de Gandesa amb productes i plats típics de la gastronomia local. 

El vi del Centenari

El vi forma part indiscutible d’aquesta celebració. De fet, és, juntament amb l’oli, el producte que va motivar la construcció del Celler Cooperatiu. Joaquim Costa Salayet, un dels socis fundadors del celler, explica a les seves memòries que l’any 1919 ja es va voler elaborar vi de la primera collita tot i que les obres al celler no havien acabat. Des de llavors que se n’ha elaborat de forma ininterrompuda primer a l’edifici modernista, i des de fa deus anys, a les noves instal·lacions ubicades davant per davant del celler històric.

Enguany, s’ha decidit embotellar un vi commemoratiu, o més ben dit, els vins —en plural— del Centenari, elaborats a partir de varietats tradicionals de la Terra Alta i molt presents a la Cooperativa des dels seus orígens. Es tracta de dos vins de la gamma Puresa. El blanc, fet amb garnatxa blanca, i el negre, a partir de carinyena, i, en tots dos casos, nascuts de les vinyes més velles dels nostres socis. L’etiqueta d’ambdós vins serà diferent a la dels Puresa que coneixem fins ara. El dissenyador Francesc Bové n’ha fet una etiqueta especial que conserva l’element clau de la marca —les finestres del Celler—, però amb un canvi petit estètic i amb protagonisme de les dates clau de la seva història: 1919-2019.


Celler Frisach: Vins que creixen als paisatges de la Batalla de l’Ebre

"Mon germà i jo hem nascut baix d'un cep", explica el Francesc Ferré. Ho comenta mig de broma, però no deixa de tenir raó: de menuts, ell i el Joan, ja ajudaven els pares a treballar les vinyes de Corbera d'Ebre, encara que fos a estones. I malgrat aquest contacte directe amb els ceps, ni ell ni el seu germà s'havien plantejat d'elaborar vi fins fa relativament poc. "Fa una quinzena d’anys, vam tenir problemes per vendre el raïm. Havíem aparaulat la compra de les càrregues amb un celler, que finalment es va desdir. I abans que la fruita es fes malbé, vam decidir vinificar a casa. En el nostre cas, el pas de la viticultura [el cultiu] a la vinicultura [l'elaboració de vi] va ser fruit de la necessitat", diu. I des de llavors que els dos germans han dedicat tots els esforços a aixecar el Celler Frisach, que agafa el cognom de la família materna, una saga de viticultors originària de Centre Europa. "Una de les teories diu que van arribar a la zona per treballar en la construcció d'un pont de barques a Tortosa, cap al principi del segle XVII", comenta.

Avui, aquest celler és un dels exemples més clars de la nova fornada de joves tarraltins que després de cursar estudis reglats d'enologia han apostat per l'elaboració de vi, que han recuperat vinyes velles i varietats autòctones —vernatxa [garnatxa] blanca, negra, grisa i carinyena—, n'han replantat de noves i han millorat els processos de vinificació. I els Frisach se n'han sortit bé. Bona part dels seus vins s'exporten als Estats Units, al Japó, França, Bèlgica i al Regne Unit. A més, el xef David Andrés, cap de cuina del restaurant Àbac de Barcelona —reconegut amb estrelles Micheline— ha incorporat els seus vins el menú degustació.

Però què fa especials els vins del Celler Frisach? "Tenim molta cura de la matèria primera, escollim els millors ceps i treballem segons les exigències de l'agricultura ecològica. Però sobretot busquem vins singulars, amb identitat, que puguin mostrar el paisatge de la comarca. Els qui vivim a Corbera d'Ebre tenim l'ombra del Poble Vell [destruït durant la Guerra Civil] a l'esquena des del naixement fins a la mort. Aquí, la paraula 'guerra' apareix contínuament en les converses familiars. I per això vam fer el 'Sang de Corb' (garnatxa negra, garnatxa peluda, carinyena), el vi més emotiu del celler, que remet als espais d'aquest passat", explica el Francesc. 'La forada' (100% garnatxa blanca, fermentació amb les pells i maceracions llargues) és un altre dels seus vins que transmet molt bé la manera de fer de la gent de la Terra Alta. 'L'Abrunet' (blanc, negre o rosat) és potser el seu vi més fresc i alegre.

Però l'èxit dels vins també ha anat acompanyat de molta humilitat. "He après que no calen secrets, que cal compartir informació i coneixement, perquè pots seguir els consells d'altres, però el teu raïm és només teu", explica el Francesc Ferré en el volum de la col·lecció 'Retrats del vi' que la periodista i sommelier Ruth Troyano li ha dedicat.

Més informació:  Celler Frisach. Av. Catalunya, 26. Corbera d'Ebre. Tel. 696 02 36 17. www.cellerfrisach.com. El tast de vins amb memòria a la cota 402 de Corbera d'Ebre —testimoni directe de la guerra civil— s'ha consolidat com un dels atractius més singulars de l'enoturisme a la Terra Alta. Una proposta en la qual el Celler Frisach i l'empresa Terra Enllà (www.terraenlla.com) proposen un maridatge entre el vi i el paisatge de la Batalla de l'Ebre.


Vi i modernisme, cent anys d’un gran tàndem a Gandesa

Els colors argilosos del maó massís, la volta catalana i els arcs parabòlics. El verd de les rajoles de València. El blanc mediterrani de les parets. Malgrat l’austeritat dels colors i la simplicitat aparent de les formes, el celler modernista de Gandesa és un edifici molt ben pensat. Innovador a l’època. I sobretot, adequat per a l’elaboració de vi: les finestretes superiors per evitar la condensació de gasos que produeix la fermentació, els baixos de les tines per facilitar la circulació de l’aire, les estructures per desplaçar les premses, etc. L’arquitecte modernista Cèsar Martinell (Valls, 1888 – Barcelona, 1973) va pensar amb tots els detalls.

Però, fa cent anys, aixecar i posar en marxa aquest celler cooperatiu no va ser fàcil. El naixement de la Cooperativa Agrícola de Gandesa es va gestar a la sortida de missa. “A casa, sempre m’han explicat que mon iaio sortia de missa major i va saludar el senyor Forcades i altres pagesos del poble. I xerrant, xerrant van acordar de crear el Sindicato de Cooperación Agrícola de Gandesa, que era com se’l va anomenar a l’època”, recorda el Salvador Manyà, tercera generació de viticultors. Però aquell acord no va ser fruit de la inspiració dominical, ni tampoc de la improvisació. Més aviat, conseqüència del nou pla d’acció agrària que havia impulsat la Mancomunitat de Catalunya i que tenia per objectiu la modernització del camp, la creació d’escoles de tècnics rurals i la fundació de les primeres cooperatives. “Els pagesos d’aquí es van il·lusionar amb un projecte que els empoderava i que, sobretot, els donava més marge de maniobra per controlar el preu del raïm”, explica Manyà.

Els primers socis van hipotecar terres i propietats per demanar un crèdit al Banc de Valls. I el 19 de febrer de 1919, Josep Maria Serres (fundador i primer president del ‘Sindicat’) i Jaume Fontanet (membre de la junta) van encarregar el projecte de construcció a l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. L’edifici es va fer amb la col·laboració dels cooperativistes que, literalment, s’hi van implicar per aixecar-lo amb les pròpies mans. Avui, tot aquell llegat centenari continua viu. El celler té més de quatre-cents socis que cultiven vinya —però també oliveres i ametllers—, pagesos que han canviat ritmes i dinàmiques per adaptar-se a les necessitats del segle XXI. L’edifici també s’ha transformat: les noves instal·lacions, ubicades en un solar adjacent al celler construit fa cent anys, han permès modernitzar procesos i han alliberat l’espai modernista del gruix de l’activitat vinícola. Un espai, ara, destinat gairebé en exclusiva a l’enoturisme.

Bona vinya, gran vi // Mai en la història del celler s’havien elaborat vins tan singulars, que —en bona part— reivindiquen les varietats autòctones de la zona. Mil hectàrees de vinyes velles (Samsó, Garnatxa Blanca, Morenillo) i noves (Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Syrah, Merlot) que els cooperativistes cultiven cada cop amb més precisió. Perquè el bon vi, surt d’una bona vinya. La coordinació entre viticultors i enòlegs és essencial. I així, els darrers anys, els enòlegs Toni Coca i Sílvia Pujol han treballat per crear la gamma ‘Puresa’, uns vins d’autor elaborats amb el raïm de les vinyes més velles. El ‘Puresa Blanc’, fet amb garnatxa blanca 100%, és ideal per acompanyar pasta, arrossos i peixos. El ‘Puresa Negre Morenillo’ (varietat recuperada) és més adequat per a les carns vermelles i els formatges. Pere Bové, el President de l’entitat, té clar que cal “reivindicar que a les cooperatives es fan vins excepcionals”. La gamma ‘Puresa’ n’és una gran mostra, però no l’única. La gamma ‘Somdinou’ està formada per vins voluminosos i elegants. Sense oblidar el vermut ‘Terralta’, una reedició del que es va començar a elaborar l’any 1932 i que ara ha retornat amb l’etiqueta original. L’any del centenari —que començarà el 19 de febrer de l’any vinent— serà una bona excusa per tastar-los.

Celler Cooperatiu de Gandesa C/ Avinguda de Catalunya, 28 Tel. 608 316 881 www.coopgandesa.comEl celler ofereix visites guiades tots els dies de la setmana (excepte dimarts) amb un recorregut per l’edifici modernista i tast de vins. Article publicat per Esther Benet i Oriol Gracià de Bluverd Comunicació a la revista L'Estel, novembre 2018.

Aquest és el vídeo promocional del centenari que hem produït des de Bluverd Comunicació:


Bluverd amb els 100 anys del Celler Cooperatiu de Gandesa

El 19 de febrer del 1919 es va començar a escriure la història del Celler Cooperatiu de Gandesa, un projecte excepcional que gràcies a l’esforç de molta gent, ha continuat viu i en funcionament durant tot aquest temps. És la història d’un poble, d’una gent que tradicionalment s’ha dedicat a la terra i que ha fet propis conceptes com el treball col·lectiu, el valor i la dedicació. Són cent anys d’un edifici únic, d’una de les Catedrals del Vi de Catalunya projectades pel genial arquitecte Cèsar Martinell. Edifici declarat Bé d’Interès Nacional el 2002 i una de les Set Meravelles de Catalunya, declarada l'any 2007.

Per commemorar l’efemèride, s’està preparant un programa d’activitats que permetran donar a conèixer aquesta trajectòria i posar cara a les persones que han fet possible sumar-li anys de vida fins els nostres dies. La Festa del Vi de Gandesa serà el marc idoni donar a conèixer part d'aquests preparatius que han coordinat la periodista i sommelier gandesana Eva Vicens i el sommelier Arnau Marco. A Bluverd Comunicació ens han encarregat la campanya audiovisual del centenari. Aquest 2 de novembre en tindreu un primer tast en la 'Presentació Actes de Celebració del Centenari de la Cooperativa de Gandesa: 1919-2019' en el marc de la inauguració de la Festa del Vi de Gandesa. A les a les 20:00h al la Sala de cinema de la Societat Unió Gandesana


Laqvarta, la nova garnatxa de la Terra Alta

Si esteu familiaritzats amb els vins de la Terra Alta, potser ja coneixeu noms com Llàgrimes de tardor o Clot d'Encís, dues les marques més consolidades del Celler Sant Josep Vins de Bot. Uns vins que busquen definir i conservar un estil mediterrani i que permeten identificar de manera inequívoca la personalitat vinícola de la Terra Alta. Ara, però, caldrà que apunteu un altre nom a la vostra llista de vins preferits d'aquest celler: Laqvarta 2017, un 100% garnatxa blanca que acaba de sortir al mercat. "És un vi que parteix de quatre idees bàsiques: la conservació de les varietats arrelades al territori com la garnatxa blanca; la consolidació de les pràctiques de la viticultura mediterrània; la capacitat de selecció que ha desenvolupat el nostre celler durant els darrers 20 anys; i la puresa de les elaboracions", explica el Jaume Martí que dirigeix la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot. Un vi que es presenta com la 'nova garnatxa de la Terra Alta'. "Amb Laqvarta hem aconseguit un vi equilibrat que expressa l'essència de la garnatxa blanca. Li hem tret tot el que és accessori i n'ha quedat només l'esqueletd'aromes i gustos, una finesa que el fa significativament diferent de les garnatxes que fins ara hi havia al mercat", afegeix Jaume Martí. Ara bé, a més d'un bon vi, Laqvarta vol ser un crit de reafirmació cap al futur, un estímul per a la nova generació de socis de la cooperativa Agrícola Sant Josep —la quarta, d'aquí ve el nom del vi— que els darrers anys s'ha incorporat al treball minuciós de les vinyes que envolten la població.

La selecció més exigent // La Laqvarta és el resultat d'un treball tradicional a les vinyes (en finques amb ceps de vint anys i més) i una verema a mà que ha permès seleccionar els millors grans. "Representa la selecció més exigent que fem a les vinyes dels nostres socis. D'altra manera seria difícil aconseguir un vi prèmium com aquest", recorda Jaume Martí. Aquest vi va ser un dels guardonats en la darrera edició del concurs internacional Grenache du Monde que el mes d'abril passat es va celebrar precisament en diversos municipis de la Terra Alta. Ara bé, fins ara només l'havien tastat uns pocs escollits, perquè la primera collita d'aquest blanc no ha sortit al mercat fins a aquest mes de setembre, després d'un afinament en ampolla de sis mesos. Prepareu-vos doncs per gaudir d'un vi delicat i definit, gustós, equilibrat i versàtil que els pròxims mesos ampliarà la família. I és que ja s'ha anunciat que aquesta mateixa tardor també es presentarà Laqvarta negre 2017, un 100% garnatxa peluda DO Terra Alta.

Més informació: Sant Josep Vins: Laqvarta ja està disponible en botigues especialitzades i restaurants al preu de 9,35 euros. Òbviament també el podreu trobar al celler de l’Agrícola de Sant Josep de Bot, on s’ofereixen tastos i visites guiades (sota comanda) a les finques. La botiga del celler disposa d’una barra on podreu degustar (sense necessitat de reserva prèvia) una selecció dels seus millors vins. C/ de l’Estació 2. Bot. Tel. 977 428 352 http://santjosepwines.com


CELLERS TARRONÉ. Un punt i… seguit. La passió d’una nova generació

"Busquem vins frescos, versàtils, gastronòmics i sobretot vins que convidin a ser beguts, sense preguntes i sense matisos", explica l'Imma Solé. La gerent i copropietària de Cellers Tarroné de Batea és la tercera generació d'un projecte familiar que va nàixer el 1942 i que ha anat creixent a poc a poc sense perdre la naturalesa i l'entitat que ja hi va impregnar son iaio Rafel Solé Pubill i el seu pare Josep Solé Albesa.

"Òbviament tenim en compte els nous gustos del consumidor, apostem pel canvi, però sense oblidar allò que ens ha llegat la família", afegeix. Aquest equilibri entre trencament i continuïtat es fa notar, per exemple, en la seva darrera trilogia de vins: el Punt i... una garnatxa negra i syrah de vinyes velles; el Seguit, un monovarietal de garnatxa negra i l'Apart, un monovarietal de garnatxa blanca fermentat en bótes de fusta d'acàcia, subtil, mediterrani, fresc i floral.

Tot aquest relat també es visibilitza en el Torremadrina, el primer vi de criança que va embotellar el celler al 1998, amb la collita del 1996. Elaborat amb raïm de vinya vella de la finca que dóna nom al vi. Un cupatge de garnatxa, syrah i ull de llebre que simbolitza un important canvi evolutiu al celler: un homenatge a la família amb un disseny trencador a l'etiqueta, un collage amb cinc imatges amb un perfil del iaio, del pare i tres fotos que simbolitzen  l'evolució i la importància de la dona dins de l'empresa.

Una història de novel·la

Fa vint anys va arribar el Merian blanc, 100% garnatxa blanca, un vi groc pàl·lid, brillant, amb aromes afruitats de pinya i poma i notes lleugeres de fonoll que remeten a la força i la personalitat del terrer. Un homenatge a la mare Mercè i a l'Antonio, que han regalat la tradició i el saber fer a la nova generació que hi ha al capdavant del celler. Un vi ecològic (aviat ho incorporarà a l'etiqueta) i un eslògan carregat d'èpica: Per beure com qui es llegeix una novel·la. "La seua història podria inspirar més d'un escriptor", explica l'Imma Solé sense desvelar més detalls per garantir la intriga.

La família de vins Mas Tarroné  (blanc, rosat i negre) va marcar un punt i seguit en l'evolució del celler. I és que després d'anys d'elaborar vi a doll pensat pel consum estrictament domèstic, decideixen, al 1993, començar a embotellar uns vins de ceps joves, que combinen amb equilibri les varietats autòctones (garnatxa blanca, negra i macabeu) i d’altres foranes com el syrah. A tot plegat cal sumar-hi el Sisquera (blanc, rosat i negre), vins joves de vinyes de mitjana edat que prenen la garnatxa com a base. "[...] qui no fóra avar d'una joia tan preuada. Ah, temps fa que estic desitjant fruir d'una petita part d'aquest tresor [...]", diu a l'etiqueta.

Durant els setanta anys d'història del celler s'ha passat del vi a doll a l'embotellament i els vins de criança. Avui, el nou rumb del celler està liderat per les germanes Imma i Mercè Solè, nétes del fundador, i Pere Brio, amb més de 20 anys vinculat a l’empresa. La seua aposta clara per la garnatxa blanca i negra —les dues varietats autòctones de la Terra Alta— és a la base fonamental per als vins monovarietals i de cupatge, una aposta per realçar el vincle amb el territori.

Per a més informació:

Cellers Tarroné. Visites guiades amb reserva prèvia. C/ del Calvari 22, Batea. Tel. 977 43 01 09. www.cellerstarrone.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L'Estel (Juliol 2018).


Viticultors Bateans estrena web

De l’altiplà de Batea en surten alguns dels millors vins de la Terra Alta. L’any 2003, diversos pagesos del municipi és van unir per sumar esforços. Així va nàixer Viticultors Bateans, una cooperativa que aposta pel cultiu de varietats de raïms autòctones —com la garnatxa blanca i negra— i que, avui, reuneix gairebé quaranta socis. Per contribuir a la difusió de la seva activitat TacTic Terra Alta (consultoria en sistemes de gestió i traçabilitat vitivinícola i programació web) juntament amb Bluverd Comuncació han treballat en el disseny i els continguts del nou web del celler. Un celler situat a la partida de Manyol, una finca ubicada als afores del poble i que dóna nom als tres vins que s'hi embotellen.

Les instal•lacions es van construir a peu de vinya i aquesta proximitat evita l'oxidació i permet conservar les característiques organolèptiques del raïm durant la verema. En una part de les finques la collita es fa a mà per seleccionar els millors fruits en el punt òptim de maduració. Per a la vinificació s'utilitzen dipòsits d'inox o bótes de fusta de roure (en el cas dels vins embotellats en el mateix celler). El control de tot el procés de producció, des del cultiu de les vinyes fins a l'embotellament, és clau per oferir un vi autèntic, hereu de la tradició i vinculat al territori.


Celler LaFOU: recerca i innivació per excel·lir amb la garnatxa

De les trenta-dues terrasses de vinya que recorren el barranc de la Fou de Batea en surten alguns dels millors raïms de la Terra Alta. Fa una mica més deu anys que l'enòleg Ramon Roqueta (Manresa, 1980) es va fixar en aquesta vall ubicada entre Batea i Nonasp mentre buscava un racó en el qual la garnatxa blanca i la negra es poguéssin expressar en tota la seua plenitud. Format en enologia a França, als Estats Units i a Austràlia, Roqueta volia impulsar un projecte vitivinícola nou, al marge del celler de la seva família (el Celler Abadal a la DO Pla de Bages).

I per posar la base del seu projecte va demanar consell a viticultors locals que el van orientar per trobar les millors finques. Perquè la seua arribada a la comarca no tenia res de conquesta, sinó de seducció, de passió per la gent de la Terra Alta i la seua cultura del vi. A més, Roqueta tenia ganes que "per la verema el poble fes olor de raïm", explica el Joan Vaqué que és la seua mà dreta en el celler. Per això va comprar l'antiga Casa Figueras, una construcció senyorial del segle XVIII abandonada i situada en ple nucli antic, a la Plaça Major. En va recuperar les premses, els trulls —d'oli i vi—, els murs de pedra i els arcs de volta de l'antic celler per convertir l'edifici en un espai tecnològic, modern, que encabís les sales de vinificació, l'agrobotiga i l'espai enoturístic.

Totes les aromes de la garnatxa

La posada en marxa del nou celler, però, va ser conscientment lenta. El primer vi va arribar el 2007 amb el vi LaFou de Batea negre i el segon al 2011 amb LaFou Els Amelers blanc. Per elaborar-lo van caldre quatre anys de recerca i experimentació amb la garnatxa blanca. "Vam treballar per trobar el moment òptim per veremar. I ens vam adonar que aquesta veritat té dos punts molt marcats de concentració aromàtica en el procés de maduració: un de primerenc, quan el raïm encara està verd i concentra les aromes més fresques i florals, i un de posterior que recorda més el fonoll, la fruita madura i la brioixeria", comenta el Joan Vaqué.

Des de llavors que, al costat de l'enòleg Joan Soler, l'equip del celler ha consolidat una gamma de vins curta — LaFou de Batea i LaFou Els Amelers i LaFou El Sender— fruit de l'experimentació a les vinyes, de les fermentacions en bótes de roure, ous de formigó i dipòsits d'acer i d'un joc precís de cupatges. "Processos innovadors, avui ja comuns, però molt poc habituals fa només set o vuit anys. Però ha estat un treball que ens han permès radiografiar no només la garnatxa blanca, sinó també el morenillo, una altra de les varietats autòctones de la comarca", remarca el Joan. Tot per impregnar el celler de l'essència vinícola de la Terra Alta.

Per a més informació:  

Celler LaFou. Visites a les vinyes, al celler i al nucli antic de Batea programades cada dissabte (sota comanda la resta de dies). Antiga Casa Figueres. Plaça Catalunya, 34. Batea. Tel. 646 850 277. www.lafou.cat


Vins del tros: Les garnatxes més velles de la Terra Alta

Al vessant nord de la Terra Alta, a Vilalba dels Arcs, no hi ha grans muntanyes. Hi predominen les llomes i els tossals suaus que encadenen petites valls de conreus de vinya, ornats a les parts més altes pels pinars. És un territori sec, sense rierols ni fonts. Però malgrat això, tot just ara en aquesta zona comencen a brotar les fulles de color verd tendre de les vinyes més velles de la Terra l’Alta, plantades fa més de noranta anys. Són els ceps recuperats de la finca del Pla de Pey, d’on surten algunes de les garnatxes blanques més selectes de la comarca. I si en podem gaudir, és perquè el Joan Bada, el Josep Arrufat i el Xavier Orobitg les han sabut vinificar i embotellar amb respecte a la terra i a la tradició.

Tots tres són al capdavant de Vins del Tros, un celler ubicat a la planta baixa d’una de les cases pairals més emblemàtiques del nucli antic de Vilalba dels Arcs, un edifici lligat des d’antic a l’elaboració del vi. El Joan, el Josep i el Xavier fa anys que es dediquen a la vinya, però el celler és més aviat jove: es va fundar l’any 2009 amb la voluntat de produir vins de caràcter terraltí que aprofitessin tot el potencial de les vinyes velles de garnatxa blanca i garnatxa negra, les dues principals varietats tradicionals de la zona. I també, del morenillo una varietat gairebé desapareguda que dóna nom a un vi monovarietal sorprenent Lo Morenillo (23€), fermentat en gerres de fang.

Com deixa intuir el seu nom, la característica comuna a tots els vins d’aquest celler recau en la singularitat que el raïm sempre procedeix de parcel·les concretes de vinyes velles —d’entre 18 i més de 90 anys– i de varietats tradicionals. Els seus vins són tan específics que només produeixen entre 30.000 i 40.000 ampolles per anyada, repartides entre vuit marques diferents. El blanc Cent x Cent (10€), per exemple, és un varietal de garnatxa blanca, procedent de la vinya del de les parcel·l les La Sisera i La Novena, un vi molt fresc, amb notes cítriques i fruita blanca. Des de fa uns mesos que d’aquest territori en surt un nou vi que porta el nom d’una finca frescal i pedregosa de la serra de la Fatarella: Pla de Pey. “Un vi de garnatxa blanca, amb el cupatge d’una mica de macabeu i embotellat el diumenge 9 de juliol de fa dos anys, dia flor i de lluna minvant”, explica el Joan Bada per deixar constància de la cura i la seriositat amb la qual emprenen el procés de vinificació. És un vi salí, amb poca fusta i molta mineralitat. Una garnatxa excelsa i exclusiva, de la qual només se n’han produït un miler d’ampolles (cosa d’altra banda, que també es fa notar en el preu 72€).

Més informació:

Vins del Tros, c/ Major 13. Vilalba dels Arcs. Tel. 605 096 447. http://www.vinsdeltros.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L'Estel (Abril 2018).


Bluverd, al concurs Garnatxes del Món de la Terra Alta

Aquest mes d’abril, la Terra Alta ha acollit la sisena edició del concurs internacional Garnatxes del Món, una edició que ha marcat una fita històrica per a la DO Terra Alta, que n’ha sortit amb 44 medalles (14 d’or i 30 de plata). Bluverd Comunicació hi hem estat presents com a organitzadors de la la Fira del Vi i l’Art al nucli antic de Batea, una de les activitats que s’han desenvolupat en el marc del concurs. Hi van assistir un 1.000 persones de la comarca, però també d’altres àrees de la demarcació. Un record absolut d’assistents que deixa patent l’interès que el concurs ha suscitat. La fira va ser inaugurada per l’Alcalde de Batea, Joaquim Paladella, acompanyat de Joan Arrufí, president de la DO Terra Alta, Salvador Puig, Director del INCAVI, i representants del Consell Regulador dels Vins del Rosselló. Hi van participar una trentena de cellers de la DO Terra Alta, que van estar acompanyats d’alguns cellers de la DO Montsant i la DOQ Priorat, així com de les propostes d’artistes i artesans en un itinerari a través del nucli històric del municipi. La proposta gastronòmica basada en productes de proximitat i la música en directe de tres duets que van animar als assistents al llarg de tot el recorregut de la fira van acabar de maridar un matí clau en aquesta edició del concurs.

En el marc del concurs Bluverd Comunicació també ha coordinat cinc restaurants de la comarca —l’Hotel Restaurant Miralles d’Horta de Sant Joan, el Nou Moderno de Vilaba dels Arcs, Els Ginebrals i La Fontcalda de Gandesa i La Cuina de la Lore de Corbera d’Ebre— per a la celebració d’un dels dinars oficials de certamen. El concurs internacional Garnatxes del Món va culminar dissabte 14 d’abril al vespre amb un sopar de gala a càrrec dels 3 xefs amb Estella Michelin de les Terres de l’Ebre: Fran López, de Villa Retiro, Jeroni Castell, de Les Moles, i Vicent Guimerà, de L’Antic Molí. La música la va posar l’artista ebrenc Èric Vinaixa, amb un concert que va servir com a colofó a la nit gran del concurs.


“La Terra Alta és un territori amb molta personalitat vinícola”

Cellers, sommeliers, enòlegs, distribuïdors, periodistes especialitzats… d’aquí a pocs dies, la Terra Alta acollirà la sisena edició del concurs Garnatxes del Món, un certamen internacional que consolidarà el nostre territori en el mapa vinícola. Darrere d’aquest tipus d’esdeveniments hi ha el treball i la persistència de professionals com el Frédéric Galtier, corresponsal a l’Estat espanyol de diverses revistes especialitzades en el sector del vi i ambaixador a Espanya de concursos internacionals com el Concurs Mundial de Brussel·les, el Concurs Mundial del Sauvignon i el concurs de les Garnatxes del Món, del qual n’és un dels organitzadors. És francès, però des de l’any 2004 viu a Catalunya i per això coneix bé el vi que s’elabora a banda i banda del Pirineu.

Sovint, la garnatxa és una varietat de raïm menystinguda. Impulsar un esdeveniment com el concurs internacional de Garnatxes del Món ha estat un desafiament?  Tradicionalment, varietats com el cabernet sauvignon o el chardonnay s’han associat a algunes de les denominacions d’origen més prestigioses de França, amb els vins de Bordeus i la Borgonya. Això ha relegat la garnatxa a un segon pla.

Però aquesta dinàmica ha canviat. Des de fa uns anys, hem començat a notar un interès creixent per aquesta varietat, especialment des que el mercat americà i les seves guies de vins han parat atenció en aquest raïm que traspua mediterraneïtat. Fa sis anys, aquestes dinàmiques ens van portar a organitzar el concurs de Garnatxes del Món, que es va celebrar per primer cop a Perpinyà.

El concurs Garnatxes del Món ha aconseguit reflectir la gran diversitat del sector? És un concurs que encara és jove, si el comparem amb altres esdeveniments del sector. Tot i així, hem convençut els tres principals països productors de vi de garnatxa del món: França, Espanya i Itàlia. A poc a poc anem incorporant altres països, alguns d’ells tan llunyans com Austràlia o els Estats Units.

Quin paper juguen els vins catalans en aquest concurs? El certamen va nàixer en una ciutat de tradició catalana com Perpinyà. Això ha fet aflorar sinergies entre els productors de vi de les dues bandes del Pirineu i ha generat il·lusió entre els productors de vi català.

En les darreres edicions, la Terra Alta és de les regions que més vins hi ha aportat, també de les més premiades. Era ineludible portar el concurs fins al sud de Catalunya. A la Terra Alta s’hi fan grans vins, amb una identitat molt marcada vinculada, precisament, a la garnatxa blanca. És un territori amb molta personalitat vinícola.

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Abril 2018).