Herència Altés: síntesi d’història, paisatge i grans vins

Des del turó del coll del Moro, entre Gandesa i Batea, es dominen les planes interiors de la Terra Alta, la depressió de Bot, Corbera, Gandesa, les Serres de Pàndols, Cavalls i el massís del Port. No és estrany, doncs, que el 1938 els comandaments franquistes hi instal·lessin el seu observatori per definir els atacs de la Batalla de l'Ebre, en el marc de la Guerra Civil. Però la història d'aquest punt estratègic es remunta uns quants segles enrere. Fa dos anys, els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica treballaven en l'excavació del fortí romà que hi ha al capdamunt del turó, quan van desenterrar una petita trama urbana amb un trull del segle III aC —el més antic de Catalunya— i estances que conservaven abundants llavors de raïm.

Ara, a la finca de Lo Grau, ubicada just als peus del jaciment, s'hi acaba de construir el nou celler d'Herència Altés, un celler que s'ha impregnat de tots els valors que desprèn l'entorn: una tradició vitivinícola mil·lenària, la història antiga i contemporània i un paisatge encara verge que per sort (!) ha quedat al marge de les grans infraestructures viàries, l'urbanisme desmesurat i la massificació eòlica. Però malgrat aquesta evocació a la història més remota, el Celler Herència Altés és de nova creació. L'any 2010, la Núria Altés i el seu marit Rafael De Haan —un anglès dedicat a l'exportació de vi— van decidir comprar el raïm del pare per fer un vi de qualitat que portés el cognom de la família. Tres anys més tard, el projecte havia incorporat al bagatge del viticultor Enric Sunyé, l'enòleg Jaume Clua i del consultor francès Claude Gros. Aquest equip ha treballat per experimentar amb tècniques i materials, per esbrinar quin és el millor procés de vinificació per treballar amb la garnatxa blanca, varietat insígnia de la comarca.

Els vins d'Herència Altés s'elaboren respectant la tradició i la cultura del vi. Actualment, a part de les vinyes d’herència familiar, l’any 2013 van adquirir tres finques més de vinya vella, Lo Grau, La Serra i la Xalamera. Dins del celler treballen en una superfície de 4.400 metres quadrats —en gran part subterrània— i amb foudres de fusta grans de 5.000 i 2500 litres, amb la filosofia de criances , però amb el mínim impacte de la fusta. Vins serens i amables com l'Estel (garnatxa negra, syrah i carinyena), el Benufet (100% garnatxa blanca) o el monovarietal Garnatxa Peluda.

 

Més informació:

Celler Herència Altés. Finca El Grau (Coll Del Moro), Gandesa. www.herenciaaltes.com. Visites guiades disponibles en català, castellà i anglès. Tel. 977 430 681 i 670 584 138 events@herenciaaltes.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L'Estel (Abril 2018).


“La D.O. Terra Alta és clau per entendre el creixement del consum del vi a Catalunya”

Des de fa dos anys, Salvador Puig és director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). Fa temps, però, que la seva vinculació amb el sector vitivinícola és molt estreta i per això és un bon coneixedor de les singularitats del món del vi al nostre país. Ara que s’apropa la celebració del concurs Grenache du Monde a la Terra Alta, ens ha semblat interessant de conversar-hi.

Arreu de Catalunya, les activitats al voltant del vi viuen un moment dolç, però en canvi el consum del vi del país encara és un dels nostres punts febles. Cert, tot i que l’any 2017 les Denominacions d’Origen catalanes van guanyar quota de mercat. Acabem de publicar les últimes dades de consum i el 2017 hem millorat. La DO Terra Alta ocupa la tercera posició entre del DO’s catalanes [després de la DO Penedès i la DO Catalunya] i és de les que més creix. És una comarca clau per entendre aquesta tendència positiva.

El vi de la Terra Alta té fama de ser un vi de qualitat i a un ‘bon’ preu, de vegades excessivament barat. És un problema extrapolable a tot el país. A Catalunya, i a la Terra Alta en concert, es produeixen vins de totes les gammes i per a tot tipus de consumidors. Ara bé, és veritat que en general, els vins i els caves catalans tenen prou qualitat com per merèixer un preu més alt. Encara queda molt camí per recórrer, però els darrers anys s’ha fet una bona feina que es comença a traduir amb un preu més alt dels vins, en més consonància amb la seva qualitat.

Tenim un país ric i divers i uns vins que fan d’ambaixadors de Catalunya arreu del món. Però molts viticultors —els productors de raïm— amb prou feines sobreviuen. Sense viticultors no hi ha vi. Per això hem de garantir que es guanyin bé la vida. De fet, un dels objectius de l’INCAVI és donar més valor al producte, i això s’aconsegueix quan acompanyem les Denominacions d’Origen per garantir els controls de qualitat i ajudem als agricultors i els cellers a implementar tècniques que millorin la productivitat o participem en campanyes de promoció.

Amb un producte excel·lent, cal reforçar els viticultors, però també arribar al consumidor. S’han d’aprofitar totes les oportunitats. I el concurs de Grenache du Monde que enguany se celebra a la Terra Alta [de l’11 al 14 d’abril] serà una bona oportunitat per donar a conèixer els vins de Catalunya en general i els de la Terra Alta en particular.

Aquest és un concurs que va nàixer al Rosselló fa sis anys i que per primer cop se celebra a Catalunya. L’INCAVI i el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca hem treballat al costat del Consell Reguladors i de les institucions locals perquè vingués al nostre país. El febrer de l’any passat, vam anar personalment a recollir el testimoni a l’illa italiana de Sardenya, on es va celebrar la darrera edició del concurs. Volem que els productors de la Terra Alta i també la resta de Denominacions d’Origen catalanes s’hi sentin implicats. L’última paraula, però, la tenen els cellers perquè són ells els qui han de presentar els vins a concurs.

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Març 2018).


Tast a les vinyes del Celler Barbara Fores

Celler Bàrbara Forés: vins elegants i rebels

Quan creues Gandesa cap al nord, un cop passat l’Ajuntament, cal fer parada al casal d’aires modernistes que l’any 1900 va construir l’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà. És un edifici vell i bell, amb una portalada prominent. A la planta baixa trobem el celler amb la sala de dipòsits i la sala de criança, al soterrani, l’espai que ocupaven els antics trulls, un espai per les bótes. La casa guarda totes els aromes del vi, però a més conserva el llegat de la història. Una història familiar que es remunta, almenys, a l’any 1828, quan va nàixer la rebesàvia Bàrbara Forés. “Una dona amb caràcter i obstinació”, expliquen. Una personalitat que també es fa notar en la Maria Carme Ferrer, el Manuel Sanmartín i en la seua filla Pili. Tots tres són l’ànima d’un celler que treballa amb respecte per la tradició de quatre generacions dedicades a la vinya. Però a més, són un exemple de com les noves generacions han sabut perfeccionar i millorar l’herència rebuda.

De les més de vint hectàrees de vinya que cultiven —algunes a recer del bosc, d’altres exposades al cerç i les garbinades— en surten alguns dels millors raïms de garnatxa blanca de la comarca, però també garnatxa negra, carinyena i morenillo, una varietat autòctona gairebé perduda i que ells han recuperat amb èxit. El celler produeix vuit línies de vi diferents. Dos vins joves: Blanc i  Rosat. Tres negres amb criança: el Negre, el Templari, un vi de finca fet amb morenilllo, i el Coma d’En Pou, garnatxa negra. Un blanc criança, el Quintà (100% garnatxa blanca) i el vi Dolç (de garnatxa blanca) . Des de fa dos anys que s’hi ha afegit l’Abrisa’t sorgit de la tossuderia i el bon olfacte (literal i metafòric) de la Pili Sanmartín.

Abrisa’t, l’originalitat de l’origen

El nom de l’Abrisa’t és una forma poètica d’apel·lar els vins que tradicionalment s’elaboraven a la Terra Alta. Sovint es feien de garnatxa blanca i brisats, és a dir, elaborats com un negre: fermentats amb el most, les pells i els pinyols. De resultes en sortien uns vins rústics, amb grau, color i astringència. Eren vins potser excessius que les noves generacions han sabut refinar amb més coneixements d’enologia que permeten limitar l’oxidació, conservar l’acidesa i controlar la graduació desenfrenada. La Pili ha experimentat amb les garnatxes blanques de la parcel·la de La Sendroseta —entre Gandesa i Bot— i ha elaborat aquest vi brisat criat en àmfores de terrissa durant sis mesos. En surten les aromes del sotabosc mediterrani, la camamilla, el romaní, i el llorer.

Per tastar i entendre bé cada un dels vins que embotellen, el celler organitza regularment visites guiades a les sales de vinificació, però també a les vinyes. “És la millor manera d’ensenyar com treballem, permet que els clients entenguin el producte i el valorin”, explica la Maria Carmen. A més, sovint trobareu la Pili Sanmartín en recitals de poesia. I és que com deia Vírgína Woolf “el llenguatge és com el vi als llavis”. Per a la Pili, vi i literatura són un tot: “Hi ha poemes que m’acompanyen des dels meus inicis al celler. I n’hi ha un de la Laia Noguera que explica prou bé el que faig cada dia entre les vinyes, les bótes i els àmfores”.

Jo no camino / és la terra que em camina / em caminen les alzines / els líquens i les pedres em caminen / Em caminen els ocells. / em camina tot el cel sobre l’esquena / sobre el cap. / Em camina sota els peus / sota el cor i la mirada. / I jo no sóc. / Jo no sóc res. / Sóc la fulla / l’ombra petita de la fulla / la mica d’airet que fimbreja / dintre de l’ombra petita de la fulla. / Jo no camino. / No camino ni parlo / perquè és ella la que parla: / la terra que em camina per damunt / de tot el que em penso que sóc. // De Laia Noguera i Clofent, dins el poemari ‘Caure’

Més informació:

Celler Bàrbara Forés. Avinguda de València, 26. Gandesa. Properes activitats: Tast de Primavera. Setmana Santa. Dies 30 i 31 de març. Visita a les vinyes i al celler a les 11.30h, 18€. Visita al celler i tast de vins a les 19h, 10€. Informació i reserves a telf. 669 675 038 i  977 420 160. www.cellerbarbarafores.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Març 2018).


“Volem que el món identifique el vi de garnatxa blanca amb la Terra Alta”

Catalunya, Aragó, el sud de França, la costa italiana, el nord del Marroc, el Líban, però també Austràlia i Califòrnia. Aquetes són, només, algunes de les regions vinícoles on es cultiva la garnatxa. Del 10 al 15 d’abril, productors d’aquesta varietat de vi confluiran a Gandesa. I és que la capital de la Terra Alta acollirà el concurs Grenache du Monde amb la voluntat de reconèixer els millors vins del món elaborats amb garnatxa. La competició es va celebrar per primer cop fa sis anys a Perpinyà. Després ha passat per Saragossa i l’illa de Sardenya. Ara, arriba el torn de la Terra Alta coincidint amb un moment d’esplendor dels vins de la comarca. Joan Arrufí, president de la DO Vi de la Terra Alta.

La Terra Alta és una regió garnatxera. El concurs li anirà com anell al dit. D’entre les diverses varietats de garnatxa, aquí s’hi cultiva sobretot la blanca. La Terra Alta produeix 90 % d’aquesta varietat a Catalunya i el 33% de la producció mundial. Això ens fa únics. Amb el concurs volem situar-nos  i consolidar-nos al mapa internacional. Volem que el món identifique el vi de garnatxa blanca amb la Terra Alta.

En el mercat mundial és una varietat poc coneguda. Sí, especialment a Àsia i els Estats Units. O almenys, no tan coneguda com altres varietats. Però si ho fem bé, podem convertir aquesta debilitat en una oportunitat, perquè per a molts paladars som una novetat i una regió única i singular.

Quins reptes es planteja el sector del vi de la Terra Alta? Tenim clar que formem part d’un projecte transversal de territori. Som un dels principals motors econòmics de la comarca i per això hem de cuidar-lo. Cal lluitar contra la massificació eòlica, perquè el paisatge és un dels actius més importants de la viticultura. Hem de salvaguardar el futur la garnatxa blanca, com a varietat insígnia, i sobretot aportaré un valor afegit que millore l’economia del pagès.

Entrevista publicada originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L'Estel (Febrer 2018).


Celler Piñol: els vins de Batea al món

“Un bon vi ha de ser com una carícia a la boca i, abans, els vins de la Terra Alta eren com un cop de puny a la cara”. El Joan Josep Galcerá, gerent del Celler Piñol de Batea, coneix bé el progressiu refinament que han asssolit els vins de la comarca. I ho coneix, en bona mesura, perquè ell és a l’origen d’aquesta mutació que ha transformat la vinicultura terraltina. Fa només trenta anys —potser a rebuf dels nous aires que arribaven des del Priorat— el seu celler familiar va ser dels primers (però no l’únic) en capgirar l’estratègia. Quan al final dels anys vuitanta, les grans marques els compraven tota la producció de vi a un preu irrisori, van decidir fer un gir, embotellar els vins propis, donar-los-hi persoanlaitat i crear marca. I aquesta especialització els ha donat bons resultats: avui, els vins del Celler Piñol desperten un interès creixent al mercat europeu, nord-americà i asiàtic. “El 80% de la nostra producció l’exportem, ens poden trobar en botigues i restaurants de més de vint-i-cinc països”, explica el Joan Josep.

Però aquell gir de fa trenta anys —que va derivar en vins més delicats i una modernització dels processos de producció— no va ser una renúncia al llegat familiar del celler fundat als anys quaranta del segle passat. Més aviat tot el contrari: “Fixa’t en els noms dels nostres vins, són un homenatge als meus avantpassats”, diu el Joan Josep. S’explica: “El Mather Teresina està elaborat amb garnatxa negra, una mica mica de morenillo i carinyena. És un vi femení, subtil, però potent. Com al meua àvia. En canvi l’Avi Arrufí 100% garnacha blanca és un vi madur, amb notes cremoses de cacau, concentrat, d’excel·lent estructura i gran potencial fruital. S’adiu més a la personalitat del meu vesavi Arrufí”.

Un altre del seus vins preferits: el Josefina Piñol —el nom de la seua mare— és un dolç negre o blanc elaborat amb garnatxa. Recorda les velles misteles, fetes de raïms sobremadurats a les vinyes de més vuintanta anys. Les aromes de confitura, torrefactes i regalèsia el converteixen en unn vi rodó que tan pot combinar amb els dolços de rebosteria com amb un formatge blau. Ara bé, el seu vi estrella és el Finca Morenillo elaborat des del 2009 amb els grans seleccionats de les vinyes més velles de morenillo, una varietat autòctona de la Terra Alta, gairebé perduda i que els darrers deu anys ha iniciat un procés de recuperació. ´És una varietat subtil i fina, complicada de treballar perquè madura. Gairebé triem gra per gra”, conclou el Joan Josep.

Aquests només són alguns dels vins que s’elaboren en aquest celler ubicat a tocar del nucli antic de Batea, un edifici de parets de pedra picada, amb un parc de més de 500 barriques de roure francès on es vinifica i treballa amb respecte absolut pel medi ambient. Una manera de fer que els ha valgut algunes de les puntuacions més altes en els guies més prestigioses de vins. //Text: Esther Benet i Oriol Gracià.

Més informació:

Celler Piñol. Ofereixen visites guiades al celler i les vinyes. Disposen de quatre apartaments turístics. C. Algars, 7. Batea / www.cellerpinol.com / Tel. 977 43 05 05


L'Agrícola Sant Josep: vins hereus del treball precís a les vinyes de Bot

Per fer un bon vi cal controlar tot el procés de producció, des del cultiu de la vinya fins a l’embotellat. “Els millors vins del món es fan així. D’això se’n diu fer vins de collita pròpia”, ens explica el Jaume Martí. El Jaume dirigeix la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot, a la Terra Alta, i després de sentir-lo entenem perquè el seu afany passa per donar valor al principal patrimoni dels socis cooperativistes: les vinyes. 

L’aposta per les varietats autòctones

En les seves finques hi cultiven la garnatxa blanca, varietat local insígnia, que es conrea en una setantena de parcel·les. “També tenim moltes vinyes de garnatxa negra i, en menor proporció de Carinyena i altres varietats”, afegeix. I de les vinyes més velles en surt un dels emblemes de l’Agrícola Sant Josep: el Llàgrimes de tardor, una línia de vins elegants, de llarga criança tradicional en bótes de roure francès i en ampolla. 

Ara fa una mica més de vint anys, l’elaboració del primer Llàgrimes va marcar un salt qualitatiu en la cultura vitivinícola de la comarca. Des de llavors, que la família ha crecut i, avui, la saga del Llàgrimes de tardor compta amb set vins: els varietals de garnatxa blanca i garnatxa negra, el criança i el reserva de garnatxa i carinyena, i dues misteles. La darrera novetat? Un Llàgrimes 100% Carinyena que tot just s’acaba de presentar: un vi fresc amb aroma de fruites del bosc i tocs de cítrics que combina bé amb plats de carn vermella i arrossos cremosos. Però els Llàgrimes de tardor són només un exemple de la bona feina de les cooperatives com l’Agrícola Sant Josep que un dia van decidir fer el pas cap a la marca. Els noms de Brau de Bot (vi pensat per al consum quotidià), Clot d’encís Plana d’en Fonoll (un vi elaborat amb ceps internacionals) són altres de les seues marques que s’han fet un forat en el mercat.

El vi novell, de temporada

Els darrers anys, l’Agrícola ha liderat la recuperació de la Festa del vi novell, una tradició arrelada a Catalunya (també a Europa, especialment en països com França) que festeja l’arribada dels primers vins de l’anyada. Una activitat que a casa nostra sovint va lligada a la matança del porc i en la qual es presenta un vi per consumir a la temporada: jove, que recorda el gust del raïm i les notes carbòniques del vi acabat de fer. El 20 de gener el podreu tastar a la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot, en una festa que donarà tret de sortida al calendari 2018 d’activitats vinícoles de la Terra Alta.

Més informació:

Agrícola Sant Josep: El celler ofereix tastos i visites guiades (sota comanda) a les finques. A més, la botiga del celler disposa d’una barra on podreu degustar (sense necessitat de reserva prèvia) una selecció dels seu millors vins. C/ de l’Estació 2. Bot. Tel. 977 428 352. http://santjosepwines.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Gener 2018).


Vins de la Terra Alta per fer lluir als àpats

A la Terra Alta s’hi cultiva vi des d’èpoques ancestrals, però ha estat en els darrers quinze anys que els elaboradors han canviat rutines i han creat vins nous. S’hi ha consolidat una nova fornada de viticultors i enòlegs acostumats i entossudits a explorar camins; joves formats i viatjats que treballen per reinterpretar les vinyes i el terroir; que conviden a l’optimisme i certifiquen que les paraules que Josep Pla va escriure ja fa uns anys sobre la Terra Alta —“És un país llunyà, somort, àton, i sembla viure en una convalescència accentuada”  han caducat. Aquelles percepcions de l’escriptor empordanès ja no tenen sentit en un territori que aquesta primavera acollirà el Concurs de Garnatxes del Món.

Als qui ens agrada el vi, aquesta revolució terraltina ha estat un regal, perquè mai havíem gaudit de tanta varietat i qualitat vinícola al costat de casa. Ara volem gaudir-ne —i que en gaudiu— a l’aperitiu, als entrants, a l’àpat central i a les postres. Per això hem escollit vuit vins que ens agraden i els hem maridat amb alguns dels plats que més els hi escauen. Comencem d’aquesta manera aquest blog que, entre d’altres coses, ens servirà per parlar de cellers i de vins, però sobretot de la gent que els elabora, perquè el vi de la Terra Alta no és altra cosa que l’expressió d’un paisatge, d’un sòl i d’una manera de fer i pensar.

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Gener 2017).