Vi i modernisme, cent anys d’un gran tàndem a Gandesa

Els colors argilosos del maó massís, la volta catalana i els arcs parabòlics. El verd de les rajoles de València. El blanc mediterrani de les parets. Malgrat l’austeritat dels colors i la simplicitat aparent de les formes, el celler modernista de Gandesa és un edifici molt ben pensat. Innovador a l’època. I sobretot, adequat per a l’elaboració de vi: les finestretes superiors per evitar la condensació de gasos que produeix la fermentació, els baixos de les tines per facilitar la circulació de l’aire, les estructures per desplaçar les premses, etc. L’arquitecte modernista Cèsar Martinell (Valls, 1888 – Barcelona, 1973) va pensar amb tots els detalls.

Però, fa cent anys, aixecar i posar en marxa aquest celler cooperatiu no va ser fàcil. El naixement de la Cooperativa Agrícola de Gandesa es va gestar a la sortida de missa. “A casa, sempre m’han explicat que mon iaio sortia de missa major i va saludar el senyor Forcades i altres pagesos del poble. I xerrant, xerrant van acordar de crear el Sindicato de Cooperación Agrícola de Gandesa, que era com se’l va anomenar a l’època”, recorda el Salvador Manyà, tercera generació de viticultors. Però aquell acord no va ser fruit de la inspiració dominical, ni tampoc de la improvisació. Més aviat, conseqüència del nou pla d’acció agrària que havia impulsat la Mancomunitat de Catalunya i que tenia per objectiu la modernització del camp, la creació d’escoles de tècnics rurals i la fundació de les primeres cooperatives. “Els pagesos d’aquí es van il·lusionar amb un projecte que els empoderava i que, sobretot, els donava més marge de maniobra per controlar el preu del raïm”, explica Manyà.

Els primers socis van hipotecar terres i propietats per demanar un crèdit al Banc de Valls. I el 19 de febrer de 1919, Josep Maria Serres (fundador i primer president del ‘Sindicat’) i Jaume Fontanet (membre de la junta) van encarregar el projecte de construcció a l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. L’edifici es va fer amb la col·laboració dels cooperativistes que, literalment, s’hi van implicar per aixecar-lo amb les pròpies mans. Avui, tot aquell llegat centenari continua viu. El celler té més de quatre-cents socis que cultiven vinya —però també oliveres i ametllers—, pagesos que han canviat ritmes i dinàmiques per adaptar-se a les necessitats del segle XXI. L’edifici també s’ha transformat: les noves instal·lacions, ubicades en un solar adjacent al celler construit fa cent anys, han permès modernitzar procesos i han alliberat l’espai modernista del gruix de l’activitat vinícola. Un espai, ara, destinat gairebé en exclusiva a l’enoturisme.

Bona vinya, gran vi // Mai en la història del celler s’havien elaborat vins tan singulars, que —en bona part— reivindiquen les varietats autòctones de la zona. Mil hectàrees de vinyes velles (Samsó, Garnatxa Blanca, Morenillo) i noves (Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Syrah, Merlot) que els cooperativistes cultiven cada cop amb més precisió. Perquè el bon vi, surt d’una bona vinya. La coordinació entre viticultors i enòlegs és essencial. I així, els darrers anys, els enòlegs Toni Coca i Sílvia Pujol han treballat per crear la gamma ‘Puresa’, uns vins d’autor elaborats amb el raïm de les vinyes més velles. El ‘Puresa Blanc’, fet amb garnatxa blanca 100%, és ideal per acompanyar pasta, arrossos i peixos. El ‘Puresa Negre Morenillo’ (varietat recuperada) és més adequat per a les carns vermelles i els formatges. Pere Bové, el President de l’entitat, té clar que cal “reivindicar que a les cooperatives es fan vins excepcionals”. La gamma ‘Puresa’ n’és una gran mostra, però no l’única. La gamma ‘Somdinou’ està formada per vins voluminosos i elegants. Sense oblidar el vermut ‘Terralta’, una reedició del que es va començar a elaborar l’any 1932 i que ara ha retornat amb l’etiqueta original. L’any del centenari —que començarà el 19 de febrer de l’any vinent— serà una bona excusa per tastar-los.

Celler Cooperatiu de Gandesa C/ Avinguda de Catalunya, 28 Tel. 608 316 881 www.coopgandesa.comEl celler ofereix visites guiades tots els dies de la setmana (excepte dimarts) amb un recorregut per l’edifici modernista i tast de vins. Article publicat per Esther Benet i Oriol Gracià de Bluverd Comunicació a la revista L'Estel, novembre 2018.

Aquest és el vídeo promocional del centenari que hem produït des de Bluverd Comunicació:


Laqvarta, la nova garnatxa de la Terra Alta

Si esteu familiaritzats amb els vins de la Terra Alta, potser ja coneixeu noms com Llàgrimes de tardor o Clot d'Encís, dues les marques més consolidades del Celler Sant Josep Vins de Bot. Uns vins que busquen definir i conservar un estil mediterrani i que permeten identificar de manera inequívoca la personalitat vinícola de la Terra Alta. Ara, però, caldrà que apunteu un altre nom a la vostra llista de vins preferits d'aquest celler: Laqvarta 2017, un 100% garnatxa blanca que acaba de sortir al mercat. "És un vi que parteix de quatre idees bàsiques: la conservació de les varietats arrelades al territori com la garnatxa blanca; la consolidació de les pràctiques de la viticultura mediterrània; la capacitat de selecció que ha desenvolupat el nostre celler durant els darrers 20 anys; i la puresa de les elaboracions", explica el Jaume Martí que dirigeix la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot. Un vi que es presenta com la 'nova garnatxa de la Terra Alta'. "Amb Laqvarta hem aconseguit un vi equilibrat que expressa l'essència de la garnatxa blanca. Li hem tret tot el que és accessori i n'ha quedat només l'esqueletd'aromes i gustos, una finesa que el fa significativament diferent de les garnatxes que fins ara hi havia al mercat", afegeix Jaume Martí. Ara bé, a més d'un bon vi, Laqvarta vol ser un crit de reafirmació cap al futur, un estímul per a la nova generació de socis de la cooperativa Agrícola Sant Josep —la quarta, d'aquí ve el nom del vi— que els darrers anys s'ha incorporat al treball minuciós de les vinyes que envolten la població.

La selecció més exigent // La Laqvarta és el resultat d'un treball tradicional a les vinyes (en finques amb ceps de vint anys i més) i una verema a mà que ha permès seleccionar els millors grans. "Representa la selecció més exigent que fem a les vinyes dels nostres socis. D'altra manera seria difícil aconseguir un vi prèmium com aquest", recorda Jaume Martí. Aquest vi va ser un dels guardonats en la darrera edició del concurs internacional Grenache du Monde que el mes d'abril passat es va celebrar precisament en diversos municipis de la Terra Alta. Ara bé, fins ara només l'havien tastat uns pocs escollits, perquè la primera collita d'aquest blanc no ha sortit al mercat fins a aquest mes de setembre, després d'un afinament en ampolla de sis mesos. Prepareu-vos doncs per gaudir d'un vi delicat i definit, gustós, equilibrat i versàtil que els pròxims mesos ampliarà la família. I és que ja s'ha anunciat que aquesta mateixa tardor també es presentarà Laqvarta negre 2017, un 100% garnatxa peluda DO Terra Alta.

Més informació: Sant Josep Vins: Laqvarta ja està disponible en botigues especialitzades i restaurants al preu de 9,35 euros. Òbviament també el podreu trobar al celler de l’Agrícola de Sant Josep de Bot, on s’ofereixen tastos i visites guiades (sota comanda) a les finques. La botiga del celler disposa d’una barra on podreu degustar (sense necessitat de reserva prèvia) una selecció dels seus millors vins. C/ de l’Estació 2. Bot. Tel. 977 428 352 http://santjosepwines.com


CELLERS TARRONÉ. Un punt i… seguit. La passió d’una nova generació

"Busquem vins frescos, versàtils, gastronòmics i sobretot vins que convidin a ser beguts, sense preguntes i sense matisos", explica l'Imma Solé. La gerent i copropietària de Cellers Tarroné de Batea és la tercera generació d'un projecte familiar que va nàixer el 1942 i que ha anat creixent a poc a poc sense perdre la naturalesa i l'entitat que ja hi va impregnar son iaio Rafel Solé Pubill i el seu pare Josep Solé Albesa.

"Òbviament tenim en compte els nous gustos del consumidor, apostem pel canvi, però sense oblidar allò que ens ha llegat la família", afegeix. Aquest equilibri entre trencament i continuïtat es fa notar, per exemple, en la seva darrera trilogia de vins: el Punt i... una garnatxa negra i syrah de vinyes velles; el Seguit, un monovarietal de garnatxa negra i l'Apart, un monovarietal de garnatxa blanca fermentat en bótes de fusta d'acàcia, subtil, mediterrani, fresc i floral.

Tot aquest relat també es visibilitza en el Torremadrina, el primer vi de criança que va embotellar el celler al 1998, amb la collita del 1996. Elaborat amb raïm de vinya vella de la finca que dóna nom al vi. Un cupatge de garnatxa, syrah i ull de llebre que simbolitza un important canvi evolutiu al celler: un homenatge a la família amb un disseny trencador a l'etiqueta, un collage amb cinc imatges amb un perfil del iaio, del pare i tres fotos que simbolitzen  l'evolució i la importància de la dona dins de l'empresa.

Una història de novel·la

Fa vint anys va arribar el Merian blanc, 100% garnatxa blanca, un vi groc pàl·lid, brillant, amb aromes afruitats de pinya i poma i notes lleugeres de fonoll que remeten a la força i la personalitat del terrer. Un homenatge a la mare Mercè i a l'Antonio, que han regalat la tradició i el saber fer a la nova generació que hi ha al capdavant del celler. Un vi ecològic (aviat ho incorporarà a l'etiqueta) i un eslògan carregat d'èpica: Per beure com qui es llegeix una novel·la. "La seua història podria inspirar més d'un escriptor", explica l'Imma Solé sense desvelar més detalls per garantir la intriga.

La família de vins Mas Tarroné  (blanc, rosat i negre) va marcar un punt i seguit en l'evolució del celler. I és que després d'anys d'elaborar vi a doll pensat pel consum estrictament domèstic, decideixen, al 1993, començar a embotellar uns vins de ceps joves, que combinen amb equilibri les varietats autòctones (garnatxa blanca, negra i macabeu) i d’altres foranes com el syrah. A tot plegat cal sumar-hi el Sisquera (blanc, rosat i negre), vins joves de vinyes de mitjana edat que prenen la garnatxa com a base. "[...] qui no fóra avar d'una joia tan preuada. Ah, temps fa que estic desitjant fruir d'una petita part d'aquest tresor [...]", diu a l'etiqueta.

Durant els setanta anys d'història del celler s'ha passat del vi a doll a l'embotellament i els vins de criança. Avui, el nou rumb del celler està liderat per les germanes Imma i Mercè Solè, nétes del fundador, i Pere Brio, amb més de 20 anys vinculat a l’empresa. La seua aposta clara per la garnatxa blanca i negra —les dues varietats autòctones de la Terra Alta— és a la base fonamental per als vins monovarietals i de cupatge, una aposta per realçar el vincle amb el territori.

Per a més informació:

Cellers Tarroné. Visites guiades amb reserva prèvia. C/ del Calvari 22, Batea. Tel. 977 43 01 09. www.cellerstarrone.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L'Estel (Juliol 2018).


Vins del tros: Les garnatxes més velles de la Terra Alta

Al vessant nord de la Terra Alta, a Vilalba dels Arcs, no hi ha grans muntanyes. Hi predominen les llomes i els tossals suaus que encadenen petites valls de conreus de vinya, ornats a les parts més altes pels pinars. És un territori sec, sense rierols ni fonts. Però malgrat això, tot just ara en aquesta zona comencen a brotar les fulles de color verd tendre de les vinyes més velles de la Terra l’Alta, plantades fa més de noranta anys. Són els ceps recuperats de la finca del Pla de Pey, d’on surten algunes de les garnatxes blanques més selectes de la comarca. I si en podem gaudir, és perquè el Joan Bada, el Josep Arrufat i el Xavier Orobitg les han sabut vinificar i embotellar amb respecte a la terra i a la tradició.

Tots tres són al capdavant de Vins del Tros, un celler ubicat a la planta baixa d’una de les cases pairals més emblemàtiques del nucli antic de Vilalba dels Arcs, un edifici lligat des d’antic a l’elaboració del vi. El Joan, el Josep i el Xavier fa anys que es dediquen a la vinya, però el celler és més aviat jove: es va fundar l’any 2009 amb la voluntat de produir vins de caràcter terraltí que aprofitessin tot el potencial de les vinyes velles de garnatxa blanca i garnatxa negra, les dues principals varietats tradicionals de la zona. I també, del morenillo una varietat gairebé desapareguda que dóna nom a un vi monovarietal sorprenent Lo Morenillo (23€), fermentat en gerres de fang.

Com deixa intuir el seu nom, la característica comuna a tots els vins d’aquest celler recau en la singularitat que el raïm sempre procedeix de parcel·les concretes de vinyes velles —d’entre 18 i més de 90 anys– i de varietats tradicionals. Els seus vins són tan específics que només produeixen entre 30.000 i 40.000 ampolles per anyada, repartides entre vuit marques diferents. El blanc Cent x Cent (10€), per exemple, és un varietal de garnatxa blanca, procedent de la vinya del de les parcel·l les La Sisera i La Novena, un vi molt fresc, amb notes cítriques i fruita blanca. Des de fa uns mesos que d’aquest territori en surt un nou vi que porta el nom d’una finca frescal i pedregosa de la serra de la Fatarella: Pla de Pey. “Un vi de garnatxa blanca, amb el cupatge d’una mica de macabeu i embotellat el diumenge 9 de juliol de fa dos anys, dia flor i de lluna minvant”, explica el Joan Bada per deixar constància de la cura i la seriositat amb la qual emprenen el procés de vinificació. És un vi salí, amb poca fusta i molta mineralitat. Una garnatxa excelsa i exclusiva, de la qual només se n’han produït un miler d’ampolles (cosa d’altra banda, que també es fa notar en el preu 72€).

Més informació:

Vins del Tros, c/ Major 13. Vilalba dels Arcs. Tel. 605 096 447. http://www.vinsdeltros.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L'Estel (Abril 2018).


Bluverd, al concurs Garnatxes del Món de la Terra Alta

Aquest mes d’abril, la Terra Alta ha acollit la sisena edició del concurs internacional Garnatxes del Món, una edició que ha marcat una fita històrica per a la DO Terra Alta, que n’ha sortit amb 44 medalles (14 d’or i 30 de plata). Bluverd Comunicació hi hem estat presents com a organitzadors de la la Fira del Vi i l’Art al nucli antic de Batea, una de les activitats que s’han desenvolupat en el marc del concurs. Hi van assistir un 1.000 persones de la comarca, però també d’altres àrees de la demarcació. Un record absolut d’assistents que deixa patent l’interès que el concurs ha suscitat. La fira va ser inaugurada per l’Alcalde de Batea, Joaquim Paladella, acompanyat de Joan Arrufí, president de la DO Terra Alta, Salvador Puig, Director del INCAVI, i representants del Consell Regulador dels Vins del Rosselló. Hi van participar una trentena de cellers de la DO Terra Alta, que van estar acompanyats d’alguns cellers de la DO Montsant i la DOQ Priorat, així com de les propostes d’artistes i artesans en un itinerari a través del nucli històric del municipi. La proposta gastronòmica basada en productes de proximitat i la música en directe de tres duets que van animar als assistents al llarg de tot el recorregut de la fira van acabar de maridar un matí clau en aquesta edició del concurs.

En el marc del concurs Bluverd Comunicació també ha coordinat cinc restaurants de la comarca —l’Hotel Restaurant Miralles d’Horta de Sant Joan, el Nou Moderno de Vilaba dels Arcs, Els Ginebrals i La Fontcalda de Gandesa i La Cuina de la Lore de Corbera d’Ebre— per a la celebració d’un dels dinars oficials de certamen. El concurs internacional Garnatxes del Món va culminar dissabte 14 d’abril al vespre amb un sopar de gala a càrrec dels 3 xefs amb Estella Michelin de les Terres de l’Ebre: Fran López, de Villa Retiro, Jeroni Castell, de Les Moles, i Vicent Guimerà, de L’Antic Molí. La música la va posar l’artista ebrenc Èric Vinaixa, amb un concert que va servir com a colofó a la nit gran del concurs.


“La Terra Alta és un territori amb molta personalitat vinícola”

Cellers, sommeliers, enòlegs, distribuïdors, periodistes especialitzats… d’aquí a pocs dies, la Terra Alta acollirà la sisena edició del concurs Garnatxes del Món, un certamen internacional que consolidarà el nostre territori en el mapa vinícola. Darrere d’aquest tipus d’esdeveniments hi ha el treball i la persistència de professionals com el Frédéric Galtier, corresponsal a l’Estat espanyol de diverses revistes especialitzades en el sector del vi i ambaixador a Espanya de concursos internacionals com el Concurs Mundial de Brussel·les, el Concurs Mundial del Sauvignon i el concurs de les Garnatxes del Món, del qual n’és un dels organitzadors. És francès, però des de l’any 2004 viu a Catalunya i per això coneix bé el vi que s’elabora a banda i banda del Pirineu.

Sovint, la garnatxa és una varietat de raïm menystinguda. Impulsar un esdeveniment com el concurs internacional de Garnatxes del Món ha estat un desafiament?  Tradicionalment, varietats com el cabernet sauvignon o el chardonnay s’han associat a algunes de les denominacions d’origen més prestigioses de França, amb els vins de Bordeus i la Borgonya. Això ha relegat la garnatxa a un segon pla.

Però aquesta dinàmica ha canviat. Des de fa uns anys, hem començat a notar un interès creixent per aquesta varietat, especialment des que el mercat americà i les seves guies de vins han parat atenció en aquest raïm que traspua mediterraneïtat. Fa sis anys, aquestes dinàmiques ens van portar a organitzar el concurs de Garnatxes del Món, que es va celebrar per primer cop a Perpinyà.

El concurs Garnatxes del Món ha aconseguit reflectir la gran diversitat del sector? És un concurs que encara és jove, si el comparem amb altres esdeveniments del sector. Tot i així, hem convençut els tres principals països productors de vi de garnatxa del món: França, Espanya i Itàlia. A poc a poc anem incorporant altres països, alguns d’ells tan llunyans com Austràlia o els Estats Units.

Quin paper juguen els vins catalans en aquest concurs? El certamen va nàixer en una ciutat de tradició catalana com Perpinyà. Això ha fet aflorar sinergies entre els productors de vi de les dues bandes del Pirineu i ha generat il·lusió entre els productors de vi català.

En les darreres edicions, la Terra Alta és de les regions que més vins hi ha aportat, també de les més premiades. Era ineludible portar el concurs fins al sud de Catalunya. A la Terra Alta s’hi fan grans vins, amb una identitat molt marcada vinculada, precisament, a la garnatxa blanca. És un territori amb molta personalitat vinícola.

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Abril 2018).


Herència Altés: síntesi d’història, paisatge i grans vins

Des del turó del coll del Moro, entre Gandesa i Batea, es dominen les planes interiors de la Terra Alta, la depressió de Bot, Corbera, Gandesa, les Serres de Pàndols, Cavalls i el massís del Port. No és estrany, doncs, que el 1938 els comandaments franquistes hi instal·lessin el seu observatori per definir els atacs de la Batalla de l'Ebre, en el marc de la Guerra Civil. Però la història d'aquest punt estratègic es remunta uns quants segles enrere. Fa dos anys, els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica treballaven en l'excavació del fortí romà que hi ha al capdamunt del turó, quan van desenterrar una petita trama urbana amb un trull del segle III aC —el més antic de Catalunya— i estances que conservaven abundants llavors de raïm.

Ara, a la finca de Lo Grau, ubicada just als peus del jaciment, s'hi acaba de construir el nou celler d'Herència Altés, un celler que s'ha impregnat de tots els valors que desprèn l'entorn: una tradició vitivinícola mil·lenària, la història antiga i contemporània i un paisatge encara verge que per sort (!) ha quedat al marge de les grans infraestructures viàries, l'urbanisme desmesurat i la massificació eòlica. Però malgrat aquesta evocació a la història més remota, el Celler Herència Altés és de nova creació. L'any 2010, la Núria Altés i el seu marit Rafael De Haan —un anglès dedicat a l'exportació de vi— van decidir comprar el raïm del pare per fer un vi de qualitat que portés el cognom de la família. Tres anys més tard, el projecte havia incorporat al bagatge del viticultor Enric Sunyé, l'enòleg Jaume Clua i del consultor francès Claude Gros. Aquest equip ha treballat per experimentar amb tècniques i materials, per esbrinar quin és el millor procés de vinificació per treballar amb la garnatxa blanca, varietat insígnia de la comarca.

Els vins d'Herència Altés s'elaboren respectant la tradició i la cultura del vi. Actualment, a part de les vinyes d’herència familiar, l’any 2013 van adquirir tres finques més de vinya vella, Lo Grau, La Serra i la Xalamera. Dins del celler treballen en una superfície de 4.400 metres quadrats —en gran part subterrània— i amb foudres de fusta grans de 5.000 i 2500 litres, amb la filosofia de criances , però amb el mínim impacte de la fusta. Vins serens i amables com l'Estel (garnatxa negra, syrah i carinyena), el Benufet (100% garnatxa blanca) o el monovarietal Garnatxa Peluda.

 

Més informació:

Celler Herència Altés. Finca El Grau (Coll Del Moro), Gandesa. www.herenciaaltes.com. Visites guiades disponibles en català, castellà i anglès. Tel. 977 430 681 i 670 584 138 events@herenciaaltes.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L'Estel (Abril 2018).


“La D.O. Terra Alta és clau per entendre el creixement del consum del vi a Catalunya”

Des de fa dos anys, Salvador Puig és director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). Fa temps, però, que la seva vinculació amb el sector vitivinícola és molt estreta i per això és un bon coneixedor de les singularitats del món del vi al nostre país. Ara que s’apropa la celebració del concurs Grenache du Monde a la Terra Alta, ens ha semblat interessant de conversar-hi.

Arreu de Catalunya, les activitats al voltant del vi viuen un moment dolç, però en canvi el consum del vi del país encara és un dels nostres punts febles. Cert, tot i que l’any 2017 les Denominacions d’Origen catalanes van guanyar quota de mercat. Acabem de publicar les últimes dades de consum i el 2017 hem millorat. La DO Terra Alta ocupa la tercera posició entre del DO’s catalanes [després de la DO Penedès i la DO Catalunya] i és de les que més creix. És una comarca clau per entendre aquesta tendència positiva.

El vi de la Terra Alta té fama de ser un vi de qualitat i a un ‘bon’ preu, de vegades excessivament barat. És un problema extrapolable a tot el país. A Catalunya, i a la Terra Alta en concert, es produeixen vins de totes les gammes i per a tot tipus de consumidors. Ara bé, és veritat que en general, els vins i els caves catalans tenen prou qualitat com per merèixer un preu més alt. Encara queda molt camí per recórrer, però els darrers anys s’ha fet una bona feina que es comença a traduir amb un preu més alt dels vins, en més consonància amb la seva qualitat.

Tenim un país ric i divers i uns vins que fan d’ambaixadors de Catalunya arreu del món. Però molts viticultors —els productors de raïm— amb prou feines sobreviuen. Sense viticultors no hi ha vi. Per això hem de garantir que es guanyin bé la vida. De fet, un dels objectius de l’INCAVI és donar més valor al producte, i això s’aconsegueix quan acompanyem les Denominacions d’Origen per garantir els controls de qualitat i ajudem als agricultors i els cellers a implementar tècniques que millorin la productivitat o participem en campanyes de promoció.

Amb un producte excel·lent, cal reforçar els viticultors, però també arribar al consumidor. S’han d’aprofitar totes les oportunitats. I el concurs de Grenache du Monde que enguany se celebra a la Terra Alta [de l’11 al 14 d’abril] serà una bona oportunitat per donar a conèixer els vins de Catalunya en general i els de la Terra Alta en particular.

Aquest és un concurs que va nàixer al Rosselló fa sis anys i que per primer cop se celebra a Catalunya. L’INCAVI i el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca hem treballat al costat del Consell Reguladors i de les institucions locals perquè vingués al nostre país. El febrer de l’any passat, vam anar personalment a recollir el testimoni a l’illa italiana de Sardenya, on es va celebrar la darrera edició del concurs. Volem que els productors de la Terra Alta i també la resta de Denominacions d’Origen catalanes s’hi sentin implicats. L’última paraula, però, la tenen els cellers perquè són ells els qui han de presentar els vins a concurs.

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Març 2018).


Tast a les vinyes del Celler Barbara Fores

Celler Bàrbara Forés: vins elegants i rebels

Quan creues Gandesa cap al nord, un cop passat l’Ajuntament, cal fer parada al casal d’aires modernistes que l’any 1900 va construir l’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà. És un edifici vell i bell, amb una portalada prominent. A la planta baixa trobem el celler amb la sala de dipòsits i la sala de criança, al soterrani, l’espai que ocupaven els antics trulls, un espai per les bótes. La casa guarda totes els aromes del vi, però a més conserva el llegat de la història. Una història familiar que es remunta, almenys, a l’any 1828, quan va nàixer la rebesàvia Bàrbara Forés. “Una dona amb caràcter i obstinació”, expliquen. Una personalitat que també es fa notar en la Maria Carme Ferrer, el Manuel Sanmartín i en la seua filla Pili. Tots tres són l’ànima d’un celler que treballa amb respecte per la tradició de quatre generacions dedicades a la vinya. Però a més, són un exemple de com les noves generacions han sabut perfeccionar i millorar l’herència rebuda.

De les més de vint hectàrees de vinya que cultiven —algunes a recer del bosc, d’altres exposades al cerç i les garbinades— en surten alguns dels millors raïms de garnatxa blanca de la comarca, però també garnatxa negra, carinyena i morenillo, una varietat autòctona gairebé perduda i que ells han recuperat amb èxit. El celler produeix vuit línies de vi diferents. Dos vins joves: Blanc i  Rosat. Tres negres amb criança: el Negre, el Templari, un vi de finca fet amb morenilllo, i el Coma d’En Pou, garnatxa negra. Un blanc criança, el Quintà (100% garnatxa blanca) i el vi Dolç (de garnatxa blanca) . Des de fa dos anys que s’hi ha afegit l’Abrisa’t sorgit de la tossuderia i el bon olfacte (literal i metafòric) de la Pili Sanmartín.

Abrisa’t, l’originalitat de l’origen

El nom de l’Abrisa’t és una forma poètica d’apel·lar els vins que tradicionalment s’elaboraven a la Terra Alta. Sovint es feien de garnatxa blanca i brisats, és a dir, elaborats com un negre: fermentats amb el most, les pells i els pinyols. De resultes en sortien uns vins rústics, amb grau, color i astringència. Eren vins potser excessius que les noves generacions han sabut refinar amb més coneixements d’enologia que permeten limitar l’oxidació, conservar l’acidesa i controlar la graduació desenfrenada. La Pili ha experimentat amb les garnatxes blanques de la parcel·la de La Sendroseta —entre Gandesa i Bot— i ha elaborat aquest vi brisat criat en àmfores de terrissa durant sis mesos. En surten les aromes del sotabosc mediterrani, la camamilla, el romaní, i el llorer.

Per tastar i entendre bé cada un dels vins que embotellen, el celler organitza regularment visites guiades a les sales de vinificació, però també a les vinyes. “És la millor manera d’ensenyar com treballem, permet que els clients entenguin el producte i el valorin”, explica la Maria Carmen. A més, sovint trobareu la Pili Sanmartín en recitals de poesia. I és que com deia Vírgína Woolf “el llenguatge és com el vi als llavis”. Per a la Pili, vi i literatura són un tot: “Hi ha poemes que m’acompanyen des dels meus inicis al celler. I n’hi ha un de la Laia Noguera que explica prou bé el que faig cada dia entre les vinyes, les bótes i els àmfores”.

Jo no camino / és la terra que em camina / em caminen les alzines / els líquens i les pedres em caminen / Em caminen els ocells. / em camina tot el cel sobre l’esquena / sobre el cap. / Em camina sota els peus / sota el cor i la mirada. / I jo no sóc. / Jo no sóc res. / Sóc la fulla / l’ombra petita de la fulla / la mica d’airet que fimbreja / dintre de l’ombra petita de la fulla. / Jo no camino. / No camino ni parlo / perquè és ella la que parla: / la terra que em camina per damunt / de tot el que em penso que sóc. // De Laia Noguera i Clofent, dins el poemari ‘Caure’

Més informació:

Celler Bàrbara Forés. Avinguda de València, 26. Gandesa. Properes activitats: Tast de Primavera. Setmana Santa. Dies 30 i 31 de març. Visita a les vinyes i al celler a les 11.30h, 18€. Visita al celler i tast de vins a les 19h, 10€. Informació i reserves a telf. 669 675 038 i  977 420 160. www.cellerbarbarafores.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Març 2018).


L'Agrícola Sant Josep: vins hereus del treball precís a les vinyes de Bot

Per fer un bon vi cal controlar tot el procés de producció, des del cultiu de la vinya fins a l’embotellat. “Els millors vins del món es fan així. D’això se’n diu fer vins de collita pròpia”, ens explica el Jaume Martí. El Jaume dirigeix la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot, a la Terra Alta, i després de sentir-lo entenem perquè el seu afany passa per donar valor al principal patrimoni dels socis cooperativistes: les vinyes. 

L’aposta per les varietats autòctones

En les seves finques hi cultiven la garnatxa blanca, varietat local insígnia, que es conrea en una setantena de parcel·les. “També tenim moltes vinyes de garnatxa negra i, en menor proporció de Carinyena i altres varietats”, afegeix. I de les vinyes més velles en surt un dels emblemes de l’Agrícola Sant Josep: el Llàgrimes de tardor, una línia de vins elegants, de llarga criança tradicional en bótes de roure francès i en ampolla. 

Ara fa una mica més de vint anys, l’elaboració del primer Llàgrimes va marcar un salt qualitatiu en la cultura vitivinícola de la comarca. Des de llavors, que la família ha crecut i, avui, la saga del Llàgrimes de tardor compta amb set vins: els varietals de garnatxa blanca i garnatxa negra, el criança i el reserva de garnatxa i carinyena, i dues misteles. La darrera novetat? Un Llàgrimes 100% Carinyena que tot just s’acaba de presentar: un vi fresc amb aroma de fruites del bosc i tocs de cítrics que combina bé amb plats de carn vermella i arrossos cremosos. Però els Llàgrimes de tardor són només un exemple de la bona feina de les cooperatives com l’Agrícola Sant Josep que un dia van decidir fer el pas cap a la marca. Els noms de Brau de Bot (vi pensat per al consum quotidià), Clot d’encís Plana d’en Fonoll (un vi elaborat amb ceps internacionals) són altres de les seues marques que s’han fet un forat en el mercat.

El vi novell, de temporada

Els darrers anys, l’Agrícola ha liderat la recuperació de la Festa del vi novell, una tradició arrelada a Catalunya (també a Europa, especialment en països com França) que festeja l’arribada dels primers vins de l’anyada. Una activitat que a casa nostra sovint va lligada a la matança del porc i en la qual es presenta un vi per consumir a la temporada: jove, que recorda el gust del raïm i les notes carbòniques del vi acabat de fer. El 20 de gener el podreu tastar a la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot, en una festa que donarà tret de sortida al calendari 2018 d’activitats vinícoles de la Terra Alta.

Més informació:

Agrícola Sant Josep: El celler ofereix tastos i visites guiades (sota comanda) a les finques. A més, la botiga del celler disposa d’una barra on podreu degustar (sense necessitat de reserva prèvia) una selecció dels seu millors vins. C/ de l’Estació 2. Bot. Tel. 977 428 352. http://santjosepwines.com

Article publicat originàriament per Esther Benet i Oriol Gracià a la revista L’Estel (Gener 2018).